Aquesta pel·lícula, vista des d’aquí, es podria resumir així: quan veges les barbes del teu veí cremar, posa les teves a remullar. Michael Moore fa propaganda en el bon sentit de la paraula, i com a tal l’hem de prendre. Es tracta d’un altre documental dels seus, amb arguments com a punys i amb les
Com a bona pel·lícula de ciència ficció amb tots els ets i uts, District 9 abraça tota mena de tòpics i pressupòsits del gènere. I certament pense que ser-ne afeccionat és la millor manera de veure-la, doncs no en traureu gairebé res més, cosa que no ha de ser necessàriament dolenta. Si espereu veure quelcom
No sé per quina regla de tres Lars von Trier ha d’acabar clavant-se en camisa d’onze vares. Els seus detractors sempre l’acusen d’egolatria, i ell sovint llença més llenya al foc. Jo el que pense és que segueix sent un director agosarat, darrere les pel·lícules del qual sempre hi ha una intenció o altra, sovint
Poc tenen en comú aquestes dues pel·lícules a banda del títol, uns quants personatges i una nau espacial emblemàtica. La primera de la nissaga, dirigida per l’insigne Robert Wise (West Side Story, The sound of music, The day the Earth stood still), és un film lent, lent, lent. I no ho dic pels estàndards actuals
Doncs sembla ser que qui no va entrar a la pel·lícula vaig ser jo, i això després de tantes i tantes recomanacions. Al cap i a la fi, el que vaig trobar és un film amb tòpics sobre vampirs que no per menys explícits deixen de ser-ho, feta amb un estil de realització de cinema
Ponyo en el acantilado, de Hayao Miyazaki Sublim, sensei Miyazaki, em trec el barret un cop més. Ponyo és una faula infantil però també és una experiència audiovisual fascinant, i tan cinematogràfica en el sentit artístic del terme, que resulta apta per tots els públics. He de confessar que em va segrestar l’emoció ja des
Aquest film és de 2001 però pense que el fet d’haver-lo trobat i vist ara és bastant significatiu. He vist que Vilaweb ja el va mencionar al seu moment sense que despertés el meu interès, i va dir això: L’any 1999 un antic estudiant de la Universitat de Stanford, J. T. S. Moore, va decidir
Aquesta és una pel·lícula relativament menuda pels estàndards nord-americans: cinc setmanes de rodatge i 33 milions de dòlars de pressupost. En canvi ha estat tres setmanes a la primera posició del rànquing de recaptació als cinemes de l’Estat Espanyol. Sí, senyor Zack Snyder, has escoltat bé (ja pots començar a donar-te cops de cap a
Watchmen, de Zack Snyder Pensava que en acabar la pel·lícula m’agenollaria i xisclaria la famosa cita del final de Planet of the apes: “Oh my God. They finally really did it. You Maniacs! You blew it up! Damn you! God damn you all to hell!“. Però no, al final ha resultat que la pel·lícula tampoc
Persèpolis, de Vincent Paronnaud i Marjane Satrapi Amb un retràs d’un any, i per tant en DVD, he pogut veure aquesta adaptació del famós còmic de l’autora iraniana. Sospite que tampoc m’he perdut res doncs no sembla la típica pel·lícula que guanye massa si la veus en pantalla de cinema. La producció en general és
Un parell de notes breus per la pobra secció de cinema d’aquest bloc, que feia temps que no rebia apunts. Per cert, ambdues les he vistes en versió original (avise). Changeling, de Clint Eastwood Impactant pel·lícula d’un director que segueix comptant amb la meva admiració. De nou es tracta d’una pel·lícula de tesi, com les
M’havien parlat massa bé però, tan sols és una pel·lícula entretinguda. Ei, que no és poc! Té un guió de llibre que resulta bastant obvi cosa que a mi personalment ja comença a cansar-me. Sí, és divertida per les grans dosis d’imaginació que demostra en altres aspectes però, això no és prou per mi. No
Què gran! Per fi he vist aquest mític fals documental, que de tan gran encara va arribar a donar peu a una gran banda falsa. Després de molt de temps perseguint-lo per fi vaig poder comprovar que sí, efectivament, és per pixar-se de riure. Per posar al costat dels grans cinema com La vida de
Possiblement a estes altures ja haureu llegit moltes coses bones sobre The Dark Knight. El seu director Christopher Nolan ja va signar una de les pel·lícules més sorprenents d’aquesta dècada, Memento, i després encara una altra també torbadora, tot i que no tant sorprenent, Insomnia. Ho dic perquè la seva vocació d’autor era ben clara
Meravellosa, és meravellosa. M’ha agradat molt, fins i tot comparada amb l’anterior joia de Pixar, Ratatouille. De tota manera, no es podrien comparar mai perque aquesta és de ciència ficció. De ciència ficció! Aquesta gent segueix arriscant i fent avançar el cinema i ara em sembla clar que el pas lògic era aquest. La ciència