Avui sí que fa un any que va morir Josep Palau i Fabre. Després de recordar el “Cant espiritual”, vull recuperar la musicació que Ramon Muntaner va fer del poema “Sol” al disc Cançó de carrer (1975), un treball magnífic on Muntaner, a banda d’aquest poema de Palau, interpreta textos d’Espriu, Pere Quart, Salvat-Papasseit, Miquel
Ahir a la nit els Raydibaum van presentar el seu disc “Manual de gènere catastròfic” a la Sala 2 de l’Apolo barceloní. Practiquen un pop-rock elegant, nítid, i un directe de guitarres contundents (pel meu gust un pèl descompensades en detriment de la comprensibilitat de la veu, un defecte que comparteixen molts grups quan porten
He regalat el disc de Manel a un bon amic que ha fet 30 anys. No diré res de nou sobre aquest grup (la gran revelació de la temporada) ni sobre el magnífic treball de debut (“Els millors professors europeus”), a banda de constatar que la meva generació els ha rebut amb entusiasme. Amb això
Les cançons tel·lúriques, de Roger Mas, ha estat escollit com el millor disc en català del 2008, segons la crítica de la revista Enderrock. No sé si és el millor de l’any, perquè no els he escoltat tots, però estic d’acord en què és un treball magnífic (la veu profunda de Roger Mas, els instruments
L’altre dia comentava que la cançó, al nostre país, passa per un dels seus millors moments creatius, i ho exemplificava amb la fornada d’autors i grups que, en estils ben diversos (pop, folk, rock, blues, hip-hop, lírica, indie, protesta…), estan oferint uns productes de gran qualitat, en la nostra llengua i sense complexos. I sentenciava:
Avui que la cançó del país celebra la seva vitalitat (i l’excel·lent moment en què es troba) amb el lliurament dels premis Enderrock, em ve de gust recordar un grup com els Bars, que va desplegar tota la seva discografia la dècada passada: entre el 1989 i el 1999 (tot i que el seu recopilatori
Navegant per musicadepoetes.cat, un valuós recurs de la UOC que compta amb la participació, entre d’altres, de l’incombustible Miquel Pujadó, m’ha vingut al cap una reflexió sobre l’art de musicar textos. No deu ser gens fàcil, per a un músic. Perquè una cosa és fer una bona composició, amb una melodia rodona, més o menys
Us heu preguntat mai si hi ha algú que es dedica a visionar les càmeres de seguretat dels caixers, els supermercats o els aparcaments subterranis? Us imagineu que aquest algú n’agafi les imatges i es dediqui a editar-les i a difondre-les per internet? Els del grup Aramateix exploten aquesta idea (i, de passada, la crítica
Gràcies al bloc d’en Roger Palà he pogut tastar el nou disc de Mazoni. Concretament la cançó ‘Eufòria’. Després d’Esgarrapada i Si els dits fossin xilòfons, els dos darrers treballs editats, Mazoni torna a l’atac (i promet) amb Eufòria 5, esperança 0. Benvingut sigui. I com sempre dic (quan es tracta d’una producció del país),