EGAGRÒPILES

Regurgitacions d'en Jordi Lon Quintana

10 de febrer de 2009
3 comentaris

Bars, deu anys després (1989-1999)

Avui que la cançó del país celebra la seva vitalitat (i l’excel·lent moment en què es troba) amb el lliurament dels premis Enderrock, em ve de gust recordar un grup com els Bars, que va desplegar tota la seva discografia la dècada passada: entre el 1989 i el 1999 (tot i que el seu recopilatori -de comiat?- data de l’any 2000).

A la perifèria d’allò que es va anomenar Rock Català, els Bars van anar evolucionant pels camins del Rithm&Blues, i amb un so propi, cap a una maduresa compositiva i interpretativa destacable, amb la veu de la Montse Llaràs com a marca de la casa.

Els Bars ens van deixar un bon llegat en forma de cançons, entre les quals, algunes balades a cavall del blues i el country que fan de bon escoltar, deu anys després…

Bars: Mentre dormies (dins Mentre dormies, 1999)

N’hi ha més…

Bars: Foc al cor (dins T’ho diré mil vegades, 1993)

Bars: Mai és tard (versió dins En concert, 1994)

  1. De tota la intensitat musical dels noranta, els Bars van ser el grup que més endins em van arribar al cor. De tant en tant, quan necessito una emoció intensa, em cal posar-me “Foc al cor”. Inoblidable, i una llàstima l’extinció d’un dels grups més interessants del país, amb una de les veus més càlides i pures del panorama musical.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!