Aparentment Ana i Mia son dos bonics noms de dona, però en realitat, son molt més. Ana i Mia son els acrònims, utilitzats sobre tot per gent cada cop més jove a través de la xarxa d’internet , de dues paraules sobradament conegudes: Anorèxia i Bulímia. L’anorèxia i la bulímia com gaire be tothom sap,
ING entitat financera i asseguradora holandesa, acaba d’anunciar la eliminació de 7.000 llocs de treball durant aquest any en un pla per reduir costos. Hi ho ha fet i s’ha quedat tant ampla, després d’haver anunciat també a bombo i plateret un contracte de patrocini multimilionari a Fernando Alonso i la seva escuderia de Formula
Tinc l’estranya sensació, que començant pels mateixos departaments governamentals corresponents, sovint es confonen educació i ensenyament. Tot i que estan estretament lligades i son complementàries una de l’altra, son ben diferents. L’ensenyament és el sistema i el mètode d’instruir en matèries com la gramàtica, el llatí, el grec o la física, per posar uns exemples.
Els habituals d’aquesta columna ja saben que jo tinc un carinyo especial al PP (Partido Popular). I fins ara totes les floretes les havia dedicat als populars de terres endins, però avui, avui, desprès d’haver sentit amb aquella característica veu trencada, les declaracions del senyor Alejo Vidal-Quadras, no puc més que regalar-li el pom sencer.
Cada cop que hi ha alguna celebració, del que sigui, d’alguna manera la cosa no acaba mai del tot be. I aquest any, que els afeccionats culés afortunadament tenim motius per fer no una, ni dues, sinó tres celebracions, la cosa doncs, es multiplica per tres. Val a dir i vull trencar una llança a
No he entès mai per que la gent s’entesta en rendir homenatges a les persones a títol pòstum. Sempre m’han semblat una mica desencertats. És com si un s’hagués de morir per obtenir el reconeixement a la seva vàlua. Com si en vida un no valgués res però un cop mort es revaloritzés de cop.