CALAIX DESASTRE

Tinc l’estranya sensació, que començant pels mateixos departaments governamentals corresponents, sovint es confonen educació i ensenyament.

Tot i que estan estretament lligades i son complementàries una de l’altra, son ben diferents. L’ensenyament és el sistema i el mètode d’instruir en matèries com la gramàtica, el llatí, el grec o la física, per posar uns exemples. L’educació en canvi, fa referència a les diferents maneres de comportar-se, sobre tot en relació amb els altres. Per això, a mi em sembla que actualment pot ser es dona més importància a l’ensenyament que a l’educació, i ens preocupa molt  més que els nens aprenguin el teorema de Pitàgores,  la piràmide de Masslow  o els accents gramaticals que a comportar-se amb  civisme i cortesia. No és que enyori temps passats, quan la cortesia conduïa a un comportament atemorit, però si que trobo a faltar algunes fórmules de cortesia com donar les gràcies o demanar les coses si us plau, i encara més trobo a faltar un llenguatge correcte i un respecte per les persones i les coses. No acabo d’entendre quina mena d’educació donem als infants, quan només cal posar un nou monument, un nou parc infantil per que l’endemà estigui totalment decorat de graffitis, o que plantin un parterre per que al mateix dia, els afeccionats a la jardineria es dediquin a arrencar totes les plantes sense deixar-ne cap. I el que és pitjor, moltes vegades les autoritats competents son sabedores dels autors d’aquestes tasques en propietats alienes i no hi fan res. I ja se sap: què fan els infants?…el que veuen fer als grans.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!