CALAIX DESASTRE

Aparentment Ana i Mia son dos bonics noms de dona, però en realitat, son molt més.

Ana i Mia son els acrònims,  utilitzats sobre tot per gent cada cop més jove a través de la xarxa d’internet , de dues paraules sobradament conegudes: Anorèxia i Bulímia. L’anorèxia i la bulímia com gaire be tothom sap, son segons l’OMS, dos trastorns mentals i del comportament, que afecten principalment i de manera rotunda al sexe femení en un 90-95%, i l’edat sol estar compresa entre els 12 i els 25 anys, tot i que el període més perillós és als voltants dels 17. És per això, que en l’època de la adolescència, quan una persona està en plena fase de formació, és tant perillosa la informació que rep. Paradoxalment, internet tot el que te de bo ho te més que de dolent, de perillós. És esgarrifosa la quantitat de blogs i pàgines a l’abast dels adolescents referents a l’anorèxia i la bulímia. Pàgines on se’ls dona la benvinguda i tota mena de consells per connectar amb l’Ana i la Mia, com ho han de fer per amagar-ho a la família, professors i amics, com poden arribar a aprendre a vomitar, l’èxit que obtindran amb la seva perseverança, els ensenyen a no defallir i a mantenir-se fidels a la seva idea, i els omplen de fotografies horroroses que semblen aquells pobres jueus dels camps nazis. És per aquest motiu, que principalment els pares han d’estar alerta i observar qualsevol mena de canvi en el comportament del noi o noia adolescent. Han de prestar especial atenció a qualsevol comentari sobre el seu pes,  o el seu criteri per jutjar la seva imatge personal, la seva interpretació de la bellesa i de l’èxit, però també en son símptomes força evidents el fet que es tornin cada cop més introvertits i aïllats de la vida social i pateixin constants canvis d’humor. No és feina fàcil, per que aquest és un comportament gaire be habitual dels adolescents, però una altra cosa de la que s’hauria de tenir cura especial seria el poder controlar d’alguna manera quines pàgines visiten i quina informació busquen i reben a través de la xarxa. I sobre tot, demanar  a les autoritats competents que prenguin tota mena de mesures per detectar i clausurar segons quins tipus de pàgines i blogs. I tot i així només podem esperar que els nostres adolescents siguin feliços i no es preocupin excessivament tant pel seu cos i més per la seva ment.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!