Trobo notícia amb titular: La reunió entre les entitats i els partits acaba sense acord sobre la capçalera de la manifestació Semblaria que s’estigui planejant un acord, quan no és aquest el problema. Hi ha un lema unitari, ben treballat i acceptat, i que, a més, s’hi adiu sense retalls ni retallades al què ens
Sobre com es presenta la manifestació de dissabte, abans de tot em sumo a l’alegria i consideració d’en Xavier Mir (un molt bon desembolicador ;-)) Montilla: ni trenta escons (Tenim quatre dies) “Tenim quatre dies, sí, però quan en faltin tres tot estarà dat i beneït i ens podrem preparar per a la festa. Perquè
Notícia: Montilla es planta i només es manifestarà si la senyera encapçala la marxa Comento: #Iceta mentider, n’anoto alguna: – Diu: ‘No m’imagino una manifestació unitària a Catalunya en què la senyera no vagi al capdavant’. Si té problemes d’imaginació o memòria, que ho solucioni. En tot cas la mentida grossa ens la vol colar
Anotava l’altre dia: i és que semblaria que Mas planta cara a la situació, però no ho fa.És molt senzill de veure-ho. Es pot observar molt bé el fet en un detall de les declaracions de Mas: diu: “Mas, en una conferència de premsa a la seu del partit, ha dit a Zapatero que ‘medeixi
EL TC HA ACLARIT LES COSES: NI ESTAT PLURINACIONAL, NI FEDERALISME, NI SOBIRANIA Punt i a part Salvador Cardús i Ros “(…) Disc ratllat. Una de les sortides més transversalment escoltades és la cantarella pròpia d’aquesta política que crea desafecció i que torna a argumentar que, de totes maneres, la sentència de l’Estatut preocupa poc
Conversant….. trobo que és molt il·lustratiu del que ens juguem en la pulcritud de la informació i comunicació. Així que publico la continuació de la conversa. A banda que vull que quedi clar on està el problema, o problemes, que n’hi veiem uns quants. La proposta original és aquesta: “Responent a la crida dels partits
Veig que: Diverses entitats demanen canviar el lema de la manifestació pel de “Ni estatut ni sentència; unitat i independència” Responc: “Doncs a mi em sembla bé el lema.I està treballat bé. Pensem-hi: – Som una nació, nosaltres decidim – Senyera (de moment buida, sense lema, perquè necessitem un President que ens representi als
Un toc d’atenció ben fort, crec que és això el que mereixen els independentistes que van venent la moto de que tal i qual. És una clara manca de respecte com ho és pujar al carro dels que voldrien desdibuixar i ja no poden,…, que en fan el relleu? Com recull molt bé l’Hereu Riera:
Notícies (subratllo jo): Zapatero diu que la sentència és ‘el final del procés’ “El president del govern espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha parlat avui per primera vegada de la sentència del TC sobre l’estatut. Per Zapatero, la sentència ‘dóna per acabat el procés de negociació de l’autogovern de Catalunya‘ i enforteix ‘la vertebració de
(…) 13 de setembre de 2009: Avui es materialitza una arrencada i salt qualitatiu en termes polítics, mediàtics, i diria que socials en sentit fort, a partir de la organització i exercici de la consulta a Arenys de Munt. (….) 30 de juny de 2010 Molt bo que: Si us perdeu aquest vídeo, anireu ben
Ahi em preguntava, arrel de suggeriment d’un amic: “I els 23 articles interpretats i reinterpretats. Perill màxim, i més amb l’estil d’interpretar i reinterpretar de l’estat espanyol. Com és que això ho guarden per a un segon lliurament? Quan el faran? Aquesta setmana, o a finals de la propera, com he escoltat abans a la
Obstacle, exemples de trampes amb els temps i la memòria I. (continuo) Crec que part de l’èxit dels discursos polítics que potinegen amb el temps es deu a problemes ciutadans de memòria bàsica, i a una manera de fer d’alguns mitjans de comunicació i informació que no en saben de drets i compromisos humans (incompetència
Començava l’altre dia a recollir obstacles que veig, sobretot preocupada per les postures paternalistes i els enganys dels “sense obstacles”. També hi ha postures paternalistes absurdes, la de fabricació d’obstacles, la d’invenció d’obstacles, i afegiria la mena de robaconsciències. Una cosa que fan aquestes darreres és confondre temps, seguir la inèrcia de desmemòria i mentides
El Xavier Mir Oliveras Jordi Martí (CiU) ha respost el comentari que li vaig deixar al bloc, si us el voleu llegir. http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171460 Dos detalls: la sinceritat i transparència que Martí posa com a valor de les declaracions o DOC Sesion de Mas entenc que són per a despistar sobre el contingut objecte d’aquesta transparència
Veig una notícia en que trobem condensats tres exemples del “pinten monus”. Que, com deia l’altre dia, crec que és triomf que no ens podem permetre, que tenim obligació de no permetre’ns. 1) El clàssic de la transició ha estat molt bona, amb l’afegitó de ha estat molt bona per a Catalunya.“Puig ha reconegut que