Dos detalls: la sinceritat i transparència que Martí posa com a valor de les declaracions o DOC Sesion de Mas entenc que són per a despistar sobre el contingut objecte d’aquesta transparència i sinceritat. I a parer meu, a més, no és transparent (la immaduresa que suposa no la situa ni explica), ni sincer (perquè crec que no vol la independència del país). Ni que ho digués en altres termes, com proposa Martí. No és cosa de formes, sinó de fons i de contingut. De les formes més aviat el canvi que necessitem veure en CiU és el de deixar el paternalisme, que provoca molt mal polític, social, i ciutadà. Que pensin per un mateix hi ha qui ho troba normal, jo ho considero un abús criminal.
El segon detall: quan diu Martí “La gent de CDC que desitja viure a un país normal, a Europa i el món, continuarem treballant per la llibertat. I ho intentarem fer sense renúncies gratuïtes, però sense precipitacions o errors estratègics, com el d’Esquerra donant el govern del país al PSOE i als de la crosta.“
Entenem doncs que hi ha gent a CDC que no desitja viure a un país normal, a Europa i al món. Sobre això penso que passa igual que a altres grups, i que passa el mateix que amb qui, per exemple, no desitja viure a un país just i democràtic, o amb qui no desitja que es superin mites castradors del pensament i llibertat dignes de dir-se així, hem de respondre-hi ja sense aquests miraments i “comprensions”. Crec que és vici de voler mantenir la idea de transició espanyola com a joia….., la idea espanyola de transició, i diria que la de la nova transició que proposà Mas fa unes setmanes. Inacceptables.
També, per la transparència (que millor en diria claredat ja que aquest primer terme està molt intoxicat) caldria que Martí assenyali a quines renúncies es refereix. De la precipitació tampoc no entenc a què es refereix, perquè en veure el que segueix entenc que fa una crítica a ERC. La frase la trobo de manual antiripartit, una crítica que crec no s’aguanta per enlloc si no és des de l’antiindependentisme. Per què? Perquè és evidència que, primer: no es va fer cap donació, regal, venta o altres variants de l’acusació clàssica a ERC. Segon, perquè per l’independentisme i pel projecte de país per la independència (sobretot!) més aviat va estar un encert estratègic d’ERC. Jo encara l’agraeixo i suposo que a aquestes alçades qui no ho veu és precisament qui no vol valorar-ho perquè beneficia a ERC (això és part d’una detestable inèrcia ambiental). Un gran encert el d’ERC, repeteixo, acompanyat malauradament de desencert estratègic de part (part, només) del moviment català per la independència que s’ha empassat capsuletes. Crec que una consigna bona ara pot ser la de pensem, pensem, pensem, pensem-hi. No deixem que altres pensin per nosaltres. Que ara ja no podem dir ni que és que no ho entenem o que no ho veiem.
………………………..
http://www.facebook.com/xaviermir
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!