Indústries i caminars.

Sobre com es presenta la manifestació de dissabte, abans de tot em sumo a l’alegria i consideració d’en Xavier Mir (un molt bon desembolicador ;-))

Montilla: ni
trenta escons (Tenim quatre dies)

“Tenim quatre dies, sí, però quan en faltin tres tot estarà dat i beneït i
ens podrem preparar per a la festa. Perquè serà una festa, i no pas un
dia per als tristos o per als emprenyats. (…)”

I anoto un parell de detalls embolicadors que acabo de trobar. Embolics acompanyats de falsedats, alguna mentida encara més descarada, i auguris foscos. A veure si puc ajudar a que no tinguin gaire efecte. No tenen gaire potència, crec, però no fos cas que m’equivoqui, i donat que en els dos casos no hi ha opció a comentaris per a fer-ne el plantejament, ho anoto.

Embolicadors

1) El primer és un embolic d’una pretensió…, no en reprodueixo el títol perquè, a banda de prepotent, em sembla intoxicant. I d’aquests dos ingredients no ens podem permetre ni un gram.

El primer és un article d’en Ricard Biel als blocs d’Indirecte!cat. Diu, entre d’altres coses una mentida com una casa de pagès: “Per tant, si les massives manifestacions
anteriors a Barcelona van resultar estèrils (quins nassos, dic jo) no entenc per què en el cas
del dia 10 haurà de ser diferent.”

Estèrils? bf…. Quina ceguesa! A banda que el “per tant” i el “no entenc per què” són buits, no lliguen el que pretén lligar, sembla que hi siguin per a fer macu.

Conversant…
Gens d’acord, i més aviat trobo punts de greu problema de prelectura distorsionada i excessivament limitada de la manifestació:
1) No és cert que hagin estat estèrils les manifestacions prèvies, em sembla desconsideració i ceguesa alhora.
2) Tampoc no veig el que diu de la manca d’intel·ligència nacional, ho veig com a vici d’auto càstig.
3) De la crida a la coherència del vot de la gent de CiU (fa mesos que jo mateixa he reclamat això) cap problema, però em sembla literalment una bestiesa que l’autor passi d’aquí a reclamar, perquè segons ell tingui sentit la manifestació, que es faci, diu:
“Per tant, mentre no se’m convenci que la manifestació del dia 10 servirà per fer pedagogia no tant a favor de la independència com del vot a favor del partit Democràcia Catalana de Joan Laporta (però quina bestiesa! dic jo)—perquè cap mitjà no ho farà per nosaltres—, tinc clar que la mobilització només alimentarà la continuïtat de la nostra submissió a Espanya, el nostre enfonsament nacional definitiu.”

La preferència, i no ho hem d’oblidar, la tenim la societat en general,
el país, i el què defensem i tenim encaminat.
Fa ràbia que neixin ja
coses amb vicis vells que hauríem d’haver abandonat ja la setmana
passada…. per dir-ne alguna data
Suposo que l’autor de l’article deu confondre la capçalera de la
manifestació amb una cosa de campanya electoral…. hi ha qui em sembla
no s’ha assabentat dels canvis que vivim……

2) Del segon embolic tampoc no en reprodueixo el títol perquè el trobo gens clar i confusionador. D’això tampoc no ens convé. Llegiu l’enllaç, a veure què en penseu.
Jo trobo que hi sobren moltes paraules màgiques…oh. I que algú que sosté que pel fet d’estar “per la defensa i l’afirmació de la nació catalana” això justifiqui, segons ells, diuen:

– “Per aquesta raó, pensem que… la manifestació, plural i diversa, ha d’anar encapçalada pels representants democràtics del poble de Catalunya, amb el President de la Generalitat i els caps de fila parlamentaris al davant, portant la senyera, el nostre símbol nacional, el que acull tots els catalanes i catalanes.

No sé de quina màniga es treu algú que això justifiqui. Seria més aviat una normalitat, segons com es plantegés una manifestació, si abans és cert que defensen el què diuen defensar, cosa que està per veure en el cas d’alguns representants.

I trobem la mateixa confusió de l’article anterior, pensen en termes de campanya electoral. Sí, i tant que això pesarà per les eleccions, com bé ho hauria de començar a fer ja mateix tota la informació de programa i propòsits que els ciutadans exigirem als elegibles i a tothom. També les maneres polítiques.
Fora distorsió, raonaments monus. Podria això recollir tres problemes d’aquests embolics. I també fora paternalisme, que ara fa un moment n’he trobat un altre. D’en Víctor Alexandre, no l’he acabat de llegir perquè quan necessito els sentits a tope el paternalisme em posa malalta a una velocitat insuportable ja en petita dosi (serà un element de poder d’aquesta pràctica?). Si en poques línies encara el trobo, deixo la lectura. Però l’aire, i la coincidència en la esterilitat que planteja, em fa anotar-ho clarament com a embolic.

Em fa pensar en al gent que es creu que les bledes, tant ben embolicades al super, es fan a una fàbrica o fins i tot a una oficina de màrqueting……  No en reprodueixo el títol perquè el trobo denigrant.

……………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/172415
http://in.directe.cat/ricard-biel/blog/3943/manifestacio-pel-vot-a-joan-laporta#comentaris
http://unitatpercatalunya.wordpress.com/2010/07/05/crida-per-una-manifestacio-unitaria/#respond
http://blogs.e-noticies.com/victor-alexandre/10_j_la_manifestacio_de_la_bona_fe.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!