Indústries i caminars.

Començava l’altre dia a recollir obstacles que veig, sobretot preocupada per les postures paternalistes i els enganys dels “sense obstacles”. També hi ha postures paternalistes absurdes, la de fabricació d’obstacles, la d’invenció d’obstacles, i afegiria la mena de robaconsciències. Una cosa que fan aquestes darreres és confondre temps, seguir la inèrcia de desmemòria i mentides històriques, i, en aquest fet, fan atac directe a la consciència. Es veurà millor pot ser en els exemples.

Un obstacle que tenim és el dels jocs amb el temps, dic, i és gros, però va a la baixa, a parer meu. No sé com funciona però ja fa uns anys que vaig assenyalar en forma de pregunta (sincera, vull dir no retòrica): em preguntava si és que CiU tenia problemes amb el temps o és que volia provocar que la gent ens perdéssim, o ambdues coses.

Fou això en els primers dies de canvi de govern en la primera legislatura que no governaven. Abans que pogués arribar a passar res ja estaven parlant de l’apocalipsi. I amb agradables períodes d’excepció, és un tarannà que he seguit veient en aquesta coalició: joc amb els temps a partir d’abús de tribuna. Penso que no ens ho podem permetre com a societat.

És greu que es doni, i defenso que és inacceptable que des de la representació política o qualssevol altre poder social o institucional es faci ús d’aquesta feblesa, o de qualssevol necessitat humana, per a vendre el que no és el cas (siguin idees d’apocalipsis o de messianismes salvadors, siguin distorsions de la realitat, siguin versions d’explicació sota amenaça, que són els exemples més trobats.) Mirem-nos uns detalls ben actuals:

  – Al gener d’enguany Mas parlava de “(…) Aquesta nova fase passaria per ‘transitar’ de l’estat autonòmic al
dret
de decidir del poble de Catalunya, (…)”

Vaig respondre que: Penso que li hem de fer saber -tot i que crec que és mala estratègia mediàtica seva i no pas desconeixement- que aquest trànsit ja l’hem fet. I que el que ens explica sobre el dret a decidir no s’aguanta per enlloc, per enlloc.

  – Fa cinc dies:
“El president de CiU, Artur Mas, ha afirmat aquest matí que els membres del Tribunal Constitucional espanyol “encara tenen la oportunitat de no fer un daltabaix. Cal que l’aprofitin. Si cal reaccionar ho farem, pero tenim un temps de descompte (està aquí el truc?) per demanar-los que no facin aquesta sentència perquè no estan legitimats per fer-ho”. “El mal que poden fer, un problema de relació important entre Catalunya i Espanya, és mes important que el bé que poden aconseguir. S’ho podrien estalviar”, ha afegit. (…)”

Això també ja està fet, no és futur, és passat, un hom no es pot estalviar el que ja ha passat. El daltabaix hi és per molt que el dissimulin, el mal també ja està fet si no és que encara ens en vulguin més, i Mas parli de futurs mals (amenaces) i alhora ens recomani que l’aguantem (el nou mal i l’amenaça.) Com se’n diu d’això? A banda crec que Mas s’equivoca i que allà on parla de tempestes futures hauria de parlar d’onades, de passades, de ben properes de presents i de futures.

Sobre el bé que poden aconseguir…, en la recomanació de Mas al TC, seria també futur…., i em pregunto perquè no ho veig prou clar, es refereix Mas a que sense sentència es podrà aturar el camí per la independència? És aquest el bé que li recomana a Espanya i el TC? És per això que fins i tot el President ha hagut de dir públicament que Espanya necessita que seguim acceptant l’espoli fiscal? És per això que Mas no ha presentat a les seves DOC Sesions el pla i garanties de respecte i complicitat espanyoles pel seu projecte de Concert Econòmic mentre afirma que “els incompliments del govern central amb Catalunya són flagrants”? És per això que el President diu que ell percep (uauuu) que no és cert que Zapatero hagi dit que s’ha acabat el desplegament autonòmic? És per això que es vol confondre la resposta al TC com una defensa de l’estatut? És per això que s’obvia l’antiautonomisme a l’alça a l’estat?

Aquest matí m’ha despertat una idea que em sembla una bona recomanació, i així li ho comentava abans a Xavier Mir: Pensem,
pensem, pensem, pensem-hi., crec que aquesta és una bona consigna, i una necessària estratègia. Perquè és ben cert, com bé assenyala avui Miquel Pairolí que: Qui permet que pensin per ell engoleix el verí barrejat amb la vianda.

…………………………
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171285
http://blog.alcoberro.info/?p=641
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/155539
http://www.ciu.info/fitxa_noticies.php?news_ID=25815
http://www.ciu.info/fitxa_noticies.php?news_ID=25843
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171639
http://www.elpunt.cat/noticia/article/7-vista/8-articles/186718-el-pensament-llogat.html

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!