Indústries i caminars.

Veig una notícia en que trobem condensats tres exemples del “pinten monus”.  Que, com deia l’altre dia, crec que és triomf que no ens podem permetre, que tenim obligació de no permetre’ns.

1) El clàssic de la transició ha estat molt bona, amb l’afegitó de ha estat molt bona per a Catalunya.
“Puig ha reconegut que la transició ha estat positiva per Catalunya i
Espanya ‘més enllà dels errors polítiques que hi pot haver hagut’. “
Que monuuu.….

2) “‘Haurem de començar a pensar com políticament responem aquesta etapa’,
ha dit Puig. En aquest sentit, ha assenyalat que primer hi hauria
d’haver un resposta social amb una manifestació. “
Si parla del seu partit, espavilin! Si parla dels catalans trobo que és una manera mona de dir-nos que ni ens escolten, ni miren, ni veuen, ni recolzen. (No ha col·lat el conte del despertador, per qui no ho hagi vist.)

3) “Sobre un referèndum independentista a Catalunya, ha compartit les
paraules del president de CiU, Artur Mas, qui va dir que no era el
moment per plantejar-lo.”
I això és una moneria per mirar de saltar-se el que caldria afegir a semblant afirmació: i això, com ho saben? ja que ho afirmen com si d’un saber es tractés.

“Al camí de mig…” ostres, mentalitat precopernicana com a mínim, a l’aguait!

Notícia:

Felip Puig: ‘El país es plantejarà un referèndum d’independència quan hi
hagi garanties de guanyar-lo’

Tot i que creu que l’Estat ja ha dit que no al ‘camí del mig’ que era l’Estatut

Comento:

“Aquesta crida a la manifestació que fa Felip Puig no és gens clara.
Suposo que la raó és intentar fer veure que tot és molt monu.

Diu que vol valorar el recolzament a l’Estatut a partir de la
manifestació? Ho he entès bé?

La gent ens hem manifestat fa temps clarament pel que fa a la sentència i
el TC i l’Estatut, si no ho volen escoltar, i segueixen fent teatre
contra la expressió dels catalans (no val apel·lar als que callen,
passen, se’ls hi en refot, dissimulen i tal) amb quina cara es dirigeix
als ciutadans, a més, embolicant la troca?

Si algú vol fer una manifestació de defensa de l’Estatut en relació a la
sentència del TC que ho digui clar. I, donat les intoxicacions que CiU i
altra gent fa en el tema dels graus i “camins del mig”….., no val a
dir que seria defensa d’una mica de sobirania. Que es digui així i no de
cap altra manera. Proposo un lema clar, i es pot anar afinant
escurçant-lo sempre que no se’l buidi de contingut (s’agrairien
propostes, només si són serioses): defensa de l’Estatut de La Moncloa,
contra tota evidència de farsa, acceptant una graduació impresentable,
negant la expressió dels catalans, i amb el què implica de seguir
sotmesos i encaixonats en una postura que ens està deixant inútils en la
projecció política, ciutadana, social, cultural, internacional.

Sobre l'”ara no toca” estaria bé que deixin de repetir-ho per
repetir-ho. Si un cas, diria que si volen seguir parlant, han d’aportar
alguna cosa: en què es fonamenta la seva idea que volen vendre
d’immaduresa? Ara per ara és el que és, un simple conte. I fóra bo que
qualssevol proposta política s’adoni que no valen eleccions intoxicades,
que ja ho hem vist, que ho tenim clar, i que les consultes que hem anat
fent, al costat d’accions, reaccions, declaracions, plans proposats,
etc., i la bona visibilitat que tenim pel que fa a la situació,
perspectives i horitzons reals, ens situen als ciutadans conscients en
un privilegi nou que més aviat hauria de ser normal.

Un bon test per a polítics: quina mena de ciutadans vol i promou?
Un bon test per a ciutadans, que recullo en forma d’una resposta a
qualssevol que hi posa al mateix sac tots el polítics i partits, o tots
el polítics i partits “no nous” (en el front dels nou=bo, romanticisme
deformat?):
“Doncs jo sí me’n refio. No a cegues, sinó pel que veig i contrasto. I
de partits en necessitem, jo no els poso a tots al mateix sac, ni els
vells ni els nous. No em sembla adient, crea confusió, i només beneficia
els corruptes i deshonestos.”

(Ostres veig una nova versió de “la culpa de tot la té ERC”, quina poca
vergonya, ja. I aquest conte diu que ERC no ha aprofitat dues ocasions
en que “ha tingut a CiU als seus peus”, mare meva! Prenc nota pel manual
d’efectes de la intoxicació ambiental i informativa.)”

No pinten
monus, pinten estels. Les coses estan sobre la taula i clares,
si algú enganya ara serà perquè ens ho deixem fer. No ho fem, ostres!

Encertat el què assenyala l’Oriol Junqueras:

“Malauradament després de moltes dècades
d’expressar la nostra voluntat amb tota la humilitat possible, l’Estat
espanyol continua decebent la nostra esperança i escarnint la nostra
confiança i també la d’Europa.”

Que ho faci l’estat és
horrible i vergonyant, que encara ho aguantem i que ho facin polítics
que ens representen ben directament i propera és encara pitjor. Espero que ho veiem clar, que
ho tinguem clar, i que les properes eleccions al Parlament siguin les de
la independència o desaparició perquè això ja no es pot suportar. No es
pot permetre que hi hagi representants nostres que agafin el relleu ara
que l’estat s’ha tornat impotent per a anihilar-nos, confondre’ns,
anorrear-nos.

…………………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/170706
http://www.directe.cat/noticia/46725/felip-puig-el-pais-es-plantejara-un-referendum-d-independencia-quan-hi-hagi-garanties-de-g
http://www.junqueras.cat/article/1811/lespriu-deuropa

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!