Indústries i caminars.

Bloc de Sílvia Martínez

27 de juny de 2010
0 comentaris

Obstacle, exemples de trampes amb els temps i la memòria II.

Obstacle,
exemples de trampes amb els temps i la memòria I.

(continuo) Crec que part de l’èxit dels discursos polítics que potinegen amb el
temps es deu a problemes ciutadans de memòria bàsica, i a una manera de
fer d’alguns mitjans de comunicació i informació que no en saben de
drets i compromisos humans (incompetència i estupidesa de permetre-ho) o
en saben i fan atac a les persones (…com ho diria).
Hi ha molta
gent que sembla no poder recordar ni el que ha passat fa cinc minuts, i
d’aquesta manera estan ben a l’abast de qui aprofita aquesta feblesa per
a fer engany. Fa temps que persegueixo la idea de que tenim algunes
malalties de memòria degut a les bestieses que fem amb la història. Les
bestieses que hem fet i suportat tradicionalment amb la història com a cosa llunyana, crec que les hem estirat fins
arribar al que tenim davant els nassos i fins i tot al que hom hauria de
poder reflexionar, rumiar.

Si algú dubta del poder que per aquí hi
ha en joc, pot observar com va això del repartiment de les ones i
mitjans, pot contemplar les feinades que té un mitjà d’informació correcte contra la
encara massa importància que donem a mitjans “de referència”, o pot
pensar sobre coses com el lamentable atac i traves al seu treball que ha de patir,
per exemple en
Jordi Bilbeny (i mireu al voltant, a l’entorn en que us moveu, que el problema és de molt abast).

Aquest exemple va de nassos per a veure relacions de poder i formes diferents d’abús. Sobre aquest cas al novembre de 2006 anotava: Algú dubta que
cal plantar cara?

I per aconseguir-ho: “Em sembla (aleshores i ara) molt important atendre a la relació que
estableix Jordi Bilbeny entre “retocs” a la història i consciència. I
trobo ben urgent que ens deixem de pors d’estat i altres pressions
socials.

Sobre Jordi Bilbeny, com és que
historiadors i estudiosos de potència i amb recolzaments institucionals, si tant dolent en la seva feina el consideren,
no el rebaten? Però en els seus treballs, i sense apel·lacions a
autoritat fora de la discussió en joc, i pot ser ara, en cap cas a priori ni en el seu període de formació. Penso que urgeix saber gestionar i situar bé la gravetat de tallar la feina d’estudi i recerca des d’autoritat acadèmica, i acceptant com a raons que perillaria la feina de qui no ho censuri. Determinades coses, clar, i aquesta és la qüestió, quines? Cap és acceptable de censurar, però si ens ho mirem pot ser situarem millor el problema i solucions bones.

Vergonya fa que es facin atacs
personals a aquests nivells (n’he vist algun), i que es doni com a argument que “no pot
ser que s’hagi fet censura de la història…”. Però, si afirmant una bestiesa com aquesta ja es feia el fet, a banda que ho vivim fins amb
els més íntims sentiments i actualitat! És manca de coneixement o pràctica de voler negar o robar a algú la consciència, sembla fins i tot que es prengui el món i les persones a broma.

Bé, aquesta era la
tendència que coneixia i que he vist créixer fins que cap al 2002-2003
va fer pot ser un súmmum (no sabria com dir-li). D’aleshores ençà
he vist molts detalls de baixada de poder, i feina contra la inèrcia d’anar enfosquint i emmerdant. Ara crec que
només s’aguanta per interessos que no són acceptables en el debat en
qüestió, que si es vol negar el triomf de la claredat i la consciència
es fa, però és una trampa.
Crec que només s’aguanta potinejant
diverses coses, entre elles el temps, per això assenyalo aquest fet com un obstacle. La solució que prefereixo és la
que dugui al ciutadà a guanyar, i guanyar aquí és no permetre que la
recuperació que hem fet de la consciència torni a les oficines
polítiques o institucionals de torn, que és on situo la cuina de la foscor de la que
sostinc ens en sortim tot just. (El laberint és l’embolic, i ja està desembolicat,
així m’ho sembla.)

El moviment per la independència anem de la mà de la recuperació de la política, i de la democràcia amb cara, ulls i veu. Tot un goig i força, no ho oblidem. Penso que podem afegir que també que anem de la mà de la claredat i la consciència, no ho menystinguem.

……………………….
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/171278
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/163741
http://blocs.mesvilaweb.cat/node/view/id/30521

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!