Dahlia Ravikovich va nàixer a Ramat Gan (Tel Aviv) en l’any 1.936, filla d’un enginyer jueu ben racionalista i d’una mare que era mestra i prevenia d’un ambient religiós. A l’edat de tres anys, Dahlia sap llegir i escriure, a l’edat de sis anys el seu estimat pare mor en un accident de trànsit:
SYMPTOMS OF LOVE (versió original de Robert Graves) Love is a universal migraine, A bright stain on the vision Blotting out reason. Symptoms of true love Are leanness, jealousy, Laggard dawns; Are omens and nightmares – Listening for a knock, Waiting for a sign:
El marit diu més mentides que un sardiner, sobretot en els assumptes irrellevants i xicotets, però també en les qüestions crucials. Sembla que l’esposa perdona i fa la vista grossa – però no oblida ni deixarà de reclamar més avant– davant tantes mentides, sempre que afavorisquen l’amor, sí, l’Amor tangible i domèstic!: es tracta
UN ENCONTRE FORTUÏT– ¿No has vist mai per Barcelona a Palau i Fabre? Li vaig escriure un poema d’homenatge…– Sí, un cop, ens vam trobar al metro de casualitat…– Quina sort, estar tan a prop d’un savi de la paraula, en un encontre tan fortuït…– Palau i Fabre estava més sord que una tàpia…– No parles així dels
Vitalitat dels ecos musicals comunitaris, afroamericanisme de “baix cap a dalt”, esperit solidari amb els que no tenen res, hedonisme realista, experimentació avantguardista, coneixement de la tradició literària, espontaneïtat en l’art de dir. Tot això i més són les coordenades on es mou la poesia dúctil de Nicolás Guillén (Camagüey, 1902- 1989 ). Va participar
CHE FECE… IL GRAN RIFIUTO (Konstandinos Phileotas Kavafis) A cadascú li arriba el dia De pronunciar el Gran Sí O el Gran No. Qui en va disposat Manifesta Sí i al dir-ho Progressa en el camí de l’estima i de la seguretat. El qui rebutja no se’n penedeix. Si novament l’interrogaren Diria No una altra volta.
Ezra Weston Loomis Pound naix en Idaho en octubre de 1885 i des de la primera joventut pega a fugir cap a Europa per desenvolupar una gran carrera com a poeta. Ajuda a d’altres artistes, finança les seues misèries i els facilita que publiquen, aconsella entre altres a James Joyce i Thomas S. Eliot: la Terra
L?inquiet Sebastià Alzamora, en aquest article d?opinió al Diari Avui, signa una pau provisional amb els poetes de tots els temps, posa en suspensió el seu hàbil i tenaç instint polemista, deixa dins l??armari de les eines de castigar? la part més agressiva de la doctrina corporativa i mercadotècnica de la imparabilitat, insufla el
A Serguei Esenin no li va caldre fer seguidisme de l?acmeisme per a que els seus versos ressonaren amb una vehemència i simplicitat misterioses. Va rebre l?ajut promocional d?Alexander Blok als seus inicis. Fou, com ell mateix es definia, ?el darrer poeta camperol? o, com la crítica ha establert, ?el darrer poeta del llogarret?. A
Escena de Cyrano de Bergerac refussant a un protector poderós, text d’Edmond Rostand (1.868-1.918), en versió anglesa i en versió francesa original . LE BRET:Oh! lay aside that pride of musketeer,Fortune and glory wait you!. . . CYRANO:Ay, and then?. . .Seek a protector, choose a patron out,And like the crawling ivy round a treeThat
(en construcció…) SONNET TO ZANTE Fair isle, that from the fairest of all flowers, Thy gentlest of all
¿Com pot percebre un home civilitzat l?adveniment de la seua mort? El tema de la mort ha ocupat a poetes de les més diverses tendències estètiques; avui en dia, dins un món tan fràgil i tan desestructurat per la postmodernitat i per la globalització que dilueixen el sentit i devaluen l?Ésser, sembla que, si
SONET LLIURE A LA MANERA DE NERVAL PER VETLLAR UN SOMNI PRINCIPAL (versió lliure de JCOB) Jo sóc el permanent, el donador, l’arriscat, l’alquimista sense dogmes al Monestir del Vent, la meua única estrella dorm un son profund, el meu llaüt du el
CANT XXIV El segon dia de viatge la guàrdia va trobar de matinada Tendes de campanya sobre la coberta de passeig. Què són aquestes tendes? Qui les ha plantades? D?on vé aquesta gent? Cares d?oliva clara, d?ocre fosc, Alguns inclús afirmen que estaven pintades com els salvatges. Mariners amb destrals d?abordatge els feren fugir ràpid
Versió lliure en valencià, usant com a referent la traducció espanyola d’Àngel Crespo: XXXV Vaig mesurant — abstret i rerassegat– els camps més deserts, lentament; per si haig de fugir la meua vista és diligent: m’acovarde davant els rastres d’humanitat. No sé trobar més defensa ni recer de les coses clares que s’adona la gent,