Aquests dies, se’m fa difícil escriure (de cinema) al bloc. Una vegada més (i ja no crec que n’hi hagi cap més), la política dels partits al Principat de Catalunya m’ha deixat perplex, fora de joc. Després del que havia passat amb l’Estatut, em pensava que no em quedava cap mena de confiança en els partits;
En tres sales diferents dels cinemes Rive Gauche, de Perpinyà, s’està projectant ara amateix, en VOSF: Les llums del raval / Les lumières du faubourg, d’Aki Kaurismaki; Banderes dels pares / Flags of our fathers / Mémoires de nos pères, de Clint Eastwwod, i The Queen / La reina, d’ Stephen Frears. Un luxe de
Des de fa unes setmanes que al Cinema Miramare, de l’Alguer, ?en versió italiana? i als Rive Gauche ?en VOSF? i Mega Castillet ?en VF?, de Perpinyà es pot veure El perfum: història d’un assassinat, que fins el 24 de novembre de 2006 no s’estrenarà a les Illes, País Valencià, principat, Franja de Ponent i
El 18 d’octubre ha sortit a la venda (a Catalunya, el País Valencià, les Illes i la Franja) el DVD de MATCH POINT, de Woody Allen, que conté versió en català (opció idiomes: català, anglès, castellà) i també subtítols en català (opció subtítols: català i castellà). En trobareu més informació a: http://www.totcinema.cat/f_matchpoint.htm
Com ja he comentat en alguna ocasió, el nom d’aquest bloc, CLUB 7 CINEMA, ve del programa de ràdio que, des de fa gairebé 15 anys, dirigeixo i presento a Nova Ràdio Lloret (90.2 FM). Com que l’estiu a Lloret de Mar és més llarg que enlloc més, el parèntesi estiuenc no s’ha acabat fins
Divendres, dia 20 d’octubre, comença la nova temporada del Cineclub Garbí (http://www.cineclubgarbi.org). Seran ja 37 anys ininterromputs d’activitat (39, si li sumem les temporades de 1968 i 1969, que encara no s’havia constitut l’entitat com a cineclub). La feina que fan (sí, fan, en present, encara avui) els cineclubs és digna d’elogi, altament necessària: amb
Los Borgia és una "superproducció" d’ Antena 3 TV que el 6 d’octubre s’estrena, si més no, a Catalunya, les Illes, el País Valencià i la Franja, distribuïda per DeA Planeta. Dirigida per Antonio Hernández, la protagonitzen Lluís Homar, Sergio Peris-Mencheta, Paz Vega, Eusebio Poncela, Maria Valverde… i és en castellà. Al moment d’escriure aquest article
Primer: dues constatacions absolutament objectives. Avui, mentre esmorzava al bar, he fullejat La Vanguardia i hi he vist l’anunci a tota pàgina de la pel·lícula SALVADOR, en el qual es destaca publicitàriament dos fragments de sengles crítiques publicades (atenció) a l’ABC i a EL MUNDO. Cap altra fragment publicat en cap altra mitjà. Si aneu
De mica en mica, l’11-S ja comença a aparèixer al cinema nord-americà. Ha costat, perquè es fa difícil encaixar en l’imaginari representat uns fets de què s’ha estat testimoni (mal sigui teletestimoni) i l’impacte emcional dels quals ha estat profund. Tanmateix, quan tot just fa cinc anys d’aquella massacre terrorista, comencen ja estrenar-se algunes pel·lícules
L’Ajuntament de Madrid no ha defensat Pepe Rubianes, mentre la presidenta de la Comunitat de Madrid s’ha avingut als atacs feixistes contra l’actor. El feixistam i el PP practiquen la intol·lerància i el nacionalisme agressiu, també contra Rubianes. Del constitucionalisme amb què els del PP s’omplen les seves boques brutes, no en volen saber res a
El 25 d’agost comença, a Catalunya, la temporada de cinema, comencen a arribar estrenes artísticament interessants. Tot esperant aquest dia, estic treballant algunes coses, que calculo tenir enllestides a temps. Mentrestant i com ja heu pogut observar, també ho aprofito per anar parlant de qüestions diverses, sobre el cinema o des del cinema. Llegeixo, a "EL PUNT" d’avui 15
Llegeixo les Cròniques d’un consumidor cultural que Àlex Gutiérrez, director de Benzina, escriu al número 6 de la revista i m’assabento que el cinema CASABLANCA GRÀCIA, de Barcelona, passa en format DVD pel·lícules que altres sales de la ciutat passen en 35 mm. Me n’assabento i m’esvero. Encara no he anat mai a aquests "Casablanca" del carrer
La hipocresia del diari AVUI fa que mantingui una línia editorial segons la qual a Frankfurt, hi ha d’anar la literatura catalana, és a dir, l’escrita en català i no pas els catalans que escriuen en altres llengües, conformant altres literatures; però, en canvi, quan es tracta de cinema, el mateix diari titula eufòricament: "TRES
El 18J era a Roma, on tot de cartells demanaven el vot pel SI (les dretes) o pel NO (les esquerres) en el referèndum que tenien convocat per a 1 setmana després. Al Fòrum Romà, just davant per davant del temple d’Antonino i Faustina, sota uns arbres que ens aixoplugaven del sol abrusador, inclement, que