La coincidència de notícies sobre les actuacions musicals de Norah Jones, al Palau de la Música Catalana, i de Rufus Wainwright, a Benicàssim, m’han reviscolat els agradables records cinematogràfics de Canes. La bellíssima Norah Jones, protagonitzant la bonica My blueberry nights, de Wong Kar-wai, a l’obertura del Festival. I el sofisticat Rufus Wainwright, passejant-se tot cantant per
Membre dels "Police", Stewart Copeland va debutar com a compositor de bandes sonores el 1983 amb la de Rumble Fish / La ley de la Calle / Rusty James / Rusty il Selvaggio, de Francis Ford Coppola: un treball extraordinari per a una pel·lícula excepcional. És una de les pel·lícules clau en la meva vida. Aprofitant
D’entre les moltes propostes de cinema a la fresca que tenim a l’abast, permeteu que n’esmenti una: la que es programa a Sa Caleta, de Lloret de Mar: pel que té d’oferta lúdica i cultural en una de les nostres capitals del turisme massiu, pel que té d’afirmació que Lloret és molt més que la
Tal com van les coses, valdria la pena que Woody Allen anés pensant de fer una altra pel·lícula a Barcelona. Se m’acut que podria ser genial. Us ho imagineu? Woody in Bar-cel-ona o potser Bienvenido, Mr. Woody. L’argument podria anar sobre un director ja grandet, que vol anar fent un projecte per any, com per
El divendres és el dia que es renova l’aparador de cinema a Cultura21.cat, el diari digital dedicat específicament al sector cultural. No es pot pas dir que comencin gairebé, quan, en presentar La soledad, de Jaime Rosales, fan esment de les "tres pel·lícules amb accent català a Canes". No es deuen haver llegit l’editorial d’ El Punt
El web SessióContínua.com ha fet un altre pas endavant en el camí d’incorporar el potencial audiovisual, en vista a oferir un producte realment atractiu i interessant. Les estrenes setmanals compten ara amb un videotube en què Àlex Gorina les comenta. Cada estrena, el corresponent comentari i d’Àlex Gorina: tot un privilegi al nostre abast! En una nota que
Cada dia que passa més em vaig convencent que la política, entesa com l’art ( jo en diria artesania) d’aconseguir allò que és possible, no ens serveix de res. Fer política amb els espanyols vol dir inevitablement (pel que es veu) gastar totes (totes) les energies per aconseguir engrunes o ni tan sols això (perquè quan en treus
Els que em coneixen saben que, anys ha, jo havia estat un "fan" de Lluís Llach. "Fan" en el sentit inefable de fanàtic, com qui diu obsés. En ben pocs anys vaig anar a un nombre estrafet de recitals seus. No cal dir que en tenia un bon grapat discos de 33 rpm i de 45 rpm, a
Ahir ho anunciava Vilaweb: Ficció, de Cesc Gay, ha guanyat el Premi a la Millor Pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Mar del Plata. Podeu veure’n la llista oficial de premis, clicant aquí: Ficció guanya l’ "Astor de Oro". També ahir, el blocaire Julián Juan Lacasa, des del seu bloc Per a tots els gustos
Per què ve Woody Allen, a filmar a Barcelona? Fa temps que li van al darrere. Potser ara ha tingut una proposta més sucosa; potser les estades que ha fet per aquí, entre concert i concert, l’han anat tombant; potser l’ha acabat atabalant, tan de renou amb la cançoneta que "Barcelona és la ciutat on millor
Coses de l’atzar. Aquesta tarda era al Renoir-Floridablanca, de Barcelona, veient Little children, de Todd Field, i, en unes seqüències que van de touchdowns, quaterbacks i terminologies d’aquestes del futbol americà, no sé per què -o potser sí que ho sé, massa que ho sé- el cap se me n’ha anat a Paul Auster i a
El cinema torna a Lloret de Mar. Els que no coneixen bé aquesta capital del turisme, segurament ni s’imaginen que a Lloret hi ha vida més enllà de les discoteques, la platja i el sol. Des d’entitats molt veteranes que promouen activitats diverses, fins a entitats més joves, com és el cas del Cineclub Àdler,
Per sort, avui s’acaba aquesta febrada d’haver d’anar a comprar i d’encadenar pantagruèlics àpats nadalenco-capanyers-monàrquicsd’orients i podré tornar a dedicar-me al bloc. Però, això sí, encara em queda la marató final: dinar, sopar, regals al migdia, al vespre… I, a més, emprenyadíssim perquè no m’han estrenat a vora casa cap de les pel·lícules de referència
Dimecres, 3 de gener de 2007, s’estrena a Perpinyà Dies d’agost, de Marc Recha, en VOSF (versió original catalana subtitulada en francès). De fet, els cinemes RIVE GAUCHE, l’anuncien com a Jours d’août, amb el pòster oficial francès, en què el títol català va en lletra més petita. Per cert, que la parisenca Allocine, en informar de l’estrena,
No he estat pas gaire seguidor d’allò que se n’ha dit "rock català", per la senzilla raó que la música no és el meu fort i el rock en particular -cap mena de rock- tampoc no em mou es pot dir gens d’interés. Això no treu que alguns temes concrets de Sopa de Cabra o d’Els Pets que m’anaven