Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

5 de maig de 2011
0 comentaris

Bertrand Bonello: del pornògraf a la casa de tolerància

Un cop d’ull a la biofilmografia de Bertrand Bonello, que presenta a Canes 2011, en Competició, Casa de tolerància (L’Apollonide. Souvenirs de la maison close | House of Tolerance).

De la música al cinema Format en la música clàssica, Bertrand Bonello (11.09.1968, França), que viu entre França i el Canadà, es dedica tot primer a la música, acompanyant molts artistes tant en la gravació dels discos com a les gires (estem parlant dels François Hardy, Elliot Murphy, De Palmas, Daniel Darc…). Tanmateix, ja aleshores va fent algun curtmetratge i un parell de documentals, d’entre els quals, Qui je suis (1996), sobre Pier Paolo Pasolini. I fa el pas definitiu cap el cinema, el 1998, amb Quelque chose d’organique (Laurent Lucas i Romane Bohringer, embolicats en una relació orgànica, visceral, forta, que va de la realitat física a la recerca de l’absolut, camí de la tragèdia), que presenta a la secció Panorama del Festival de Berlín, fent-se’n càrrec no tan sols de la direcció, sinó també (com és lògic) de la banda sonora i del guió.

Bonello crida l’atenció. Serà al cap de tres anys, el 2001, que cridarà l’atenció amb El pornògraf (la història d’un excineasta de cinema pornogràfic que ha de tornar-hi perquè va curt de butxaca i el seu fill, que havia fugit de casa en descobrir l’activitat professional del pare i ara el retroba, tot buscant un sentit a la vida; amb Jean-Pierre Léaud i Jérémie Renier): premi FIPRESCI de les seccions paral·leles de Canes 2001, havent-se projectat al marc de la Setmana de la Crítica.

Un cineasta “de” Canes. Tot just dos anys després d’haver-se estrenat a la Croisette, el 2003  ja debuta a la Competició del Festival de Canes, amb Tiresia (pretensiós intent d’actualitzar —a la Robert Bresson— el mite grec de Tirèsies, amb Laurent Lucas que segresta un transexual brasiler de gran bellesa, per tenir-lo només per ell, i es troba que, sense hormones, se li transforma sexualment, l’eixorba i el llença… però a la víctima se li manifesta el do de la predicció, es converteix en oracle, cosa que inquieta el capellà del poble, incorporat pel mateix Laurent Lucas). El 2005 torna a Canes, però Fora de Competició, amb  Cindy, The Doll is Mine (curt inspirat en l’univers fotogràfic de Cindy Sherman, en el qual Asia Argento és una morena que retrata una rossa i resulta ben estrany, però ambdues dones s’assemblen). De manera que ara duia sis anys allunyat del Festival, tot i que  la Quinzena dels realitzadors 2008 l’hi seleccionà De la guerra (De la guerre | On War), l’hi selecciona (un viatge cinematogràfic des d’una premissa realista cap a la irrellaitat, seguint el trajecte d’un home —Mathieu Amalric— que, havent passat la nit desagradablemnt tancat en un taüt, es deixa guiar cap a un lloc aïllat i misteriós, on el rep una dona —Asia Argento— per a qui arribar al plaer, avui en dia, és una guerra; de manera que ell es deixa anar i esdevé un “guerrer”).

Artista multidisciplinar. Bonello, que també escriu els guions dels seus films i va fent d’actor en films no particularment rellevants i exerceix de professor de cinema a La Femis, tampoc no ha deixat la música. A part d’alguna banda sonora, el 2007 treu al mercat el seu propi àlbum “My New Picture”, que li dóna peu a l’experimental film musical My New Picture, presentat al Festival de Locarno (certamen que el 2010 li projecta el curtmetratge Where The Boys Are: vint-i-dos minuts en què quatre mosses tancades en un pis somien amb un noi hipotètic, mentre al davant s’està construint una mesquita).

5 llargmetratges de ficció i 4 curtmetratges, en 15 anys. Així, doncs, Casa de tolerància, segona competició “cannoise” és el cinquè llarg de Bonello, que es manté fidel a les seves obsessions temàtiques i estilístiques, no deixant de recórrer al format curt, si cal.

La filmografia de Bertrand Bonello, anant a Vull llegir la resta de l’article.

FOTO Bertrand Bonello

Filmografia de Bertrand Bonello

2011 Casa de tolerància

2010 Where The Boys Are -curt-

2008 De la guerra

2006 My New Picture -curt-

2005 Cindy: The Doll is Mine -curt-

2003 Tiresia

2001 El Pornògraf

1998 Quelque chose d’organique

1997 The Adventures of James and David -curt-

1996 Qui je suis

 

 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!