Club 7 Cinema

Un blog de Salvador Montalt

14 de juliol de 2012
0 comentaris

Director: David Foenkinos

FOTO David Foenkinos (esquerra) i Stéphane Foenkinos (dreta)

David Foenkinos (París, 28.10.1974) va estudiar lletres a la Sorbona (París IV) i jazz (graduat al CIM), va exercir de professor de guitarra i, pel que diuen va bregar per muntar bandes musicals però no acabà de trobar el baix que li fes el pes.

Novel·lista de l’amor, amb humor.

El 2002 va publicar la seva primera novel·la, Inversion de l’idiotie, de l’influence de deux Polonais (Éditions Gallimard, 2002), que li valgué el premi François-Mauriac de l’Académie Française. Segueix l’activitat literària amb Entre les oreilles (Éditions Gallimard, 2002) i Le potentiel érotique de ma femme (Éditions Gallimard, 2004), amb què guanya el premi Roger Nimier, i on pel que se’ns diu, es fa especialment notòria la lleugeresa alhora estrafolària i alegre, plena d’humor, característica de la seva obra, en què rere la ironia descriu els estralls de la dèria col·leccionista, l’angoixa de l’abandó, les dificultats de l’amor… Premiat el 2003 per la fundació Hachette, escriu les novel·les En cas de bonheur (Flammarion, 2005) —sobre les relacions de parella i l’adulteri, amb conya i tendresa— i Les cœurs autonomes (Grasset, 2006) —inspirat en el cas Florence Rey, de follia amorosa i criminal—. El 30 d’agost de 2007, Gallimard li publica Qui se souvient de David Foenkinos?, en què l’autor reflexiona —sembla que irònicament— sobre la seva carrera, que valora com un reguitzell de fracassos després d’haver estat inicialment una promesa molt premiada i multitraduïda. I no només amb aquest text —de fet, sobre un escriptor a la recerca d’idees per a una nova novel·la— guanyà el premi Jean Giono, sinó que a partir de les hores van començar a canviar-li les coses, agafant-li una dimensió cinematogràfica:

Nos Séparations (Ed. Gallimard, 2008) —sobre una parella que s’estimen i tanmateix es passen la vida separant-se— l’està adaptant per a la gran pantalla Yann Samuell; La delicadesa (Gallimard, 2009; editada en català per La Magrana, 2011) l’ha duta ell mateix al cinema, amb el concurs de son germà Stéphane a la direcció —gran èxit de vendes a França i candidata a tots els premis haguts i per haver, a l’hexàgon: Goncourt, Femina, Renaudot, Médicis, Interallié; ha congriat un total de deu guardons literaris—; Bernard (Les éditions du Moteur, 2010), comèdia sobre un pare de família de cinquanta anys que fa un mal pas i ha de tornar a viure a cals pares, la hi ha comprat Mars Films.

Fan de John Lennon, li ha dedicat Lennon (Plon, 2010), biografia i alhora reconstrucció fictícia amb què vol copsar l’home més enllà del mite i on, a partir de confessions imaginades del cantant, explora el pes de la mort en l’ànima de Lennon —la mort de la mare, de Stuart Sutcliffe, el suïcidi de Brian Epstein—

Autor traduït a més de vint llengües, l’agost de l’any passat va publicar Els records (Gallimard, 2011; en català, a La Magrana, 2012), un autèntic èxit de vendes que ha entrat a la llista del premi Goncourt.

Guionista, dramaturg i autor d’un curtmetratge.

Paral·lelament a la seva activitat de novel·lista, David Foenkinos ha escrit el llibre il·lustrat —per Soledad Bravi— Le petit garçon qui disait toujours non (Albin Michel, 2011) i la peça teatral Célibataires (Flammarion, 2008) —sobre una parella de solters, que avesats a ajudar els cors solitaris dels clients de l’agència matrimonial on treballen, topen amb la crisi provocada per l’esclat dels contactes per internet…—.

Ha treballat projectes de guió cinematogràfic amb cineastes com Jacques Doillon o Cédric Klapisch i amb son germà Stéphane Foenkinos —prestigiós director de càsting, guionista, director de teatre musical…— van escriure i dirigir el curtmetratge Une histoire de pieds (2005) —vídeo—, especialment premiat pel públic als diversos festivals especialitzats en què l’han projectat.

Polifacètic, David Foenkinos col·labora mensulament amb les revistes Psychologies i Gael.

Filmografia.

2005 Una histoire de pieds —curtmetratge—

2011 La delicadesa —primer llargmetratge—

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!