FOTO © Les Films du Losange Element visual per al cartell de Grigris, de Mahamat-Saleh Haroun En una societat en què el sistema de l’hereu preval, als joves els costa trobar el seu lloc: és el cas d’en Grigris i l Mimi… Marginats, tant l’un com l’altre, és pels seus cossos que expressen el desig
FOTO © Wild Bunch L’immigrant, de James Gray El director nord-americà James Gray, descobert a la Mostra de Venècia (el 1994, amb Retorn a Little Odessa —Millor Director—), s’ha convertit en un cineasta de Canes: hi va debutar el 2000, presentant en competició L’altra cara del crim; hi tornà el 2007 amb La nit és
FOTO © Memento Cartell original d’ El passat, d’ Asghar Farhadi Cineasta consagrat al Festival de Berlín, on ha triomfat amb A propòsit d’Elly (Premi Millor Direcció 2009) i Nader i Simin, una separació (Ós d’Or 2011), l’ranià Asghar Farhadi debuta enguany a la Competició del Festival de Canes, amb aquest film rodat a França,
FOTO © LE PACTE Cartell d’ Heli, d’Amat Escalante Guanajuato, la part de Mèxic on ha crescut i viscut molts anys Amat Escalante, cineasta mexicà nascut a Barcelona, és l’indret on el protagonista d’aquest film busca son pare desaparegut misteriosament, per entre una realitat social dominada pel narcotràfic. Projecte desenvolupat amb el suport del Sundance
FOTO © Nicole Rivelli /Why Not Productions Jimmy P. – Psicoteràpia d’un indi de les planures, d’Arnaud Desplechin Cinc anys després d’Un conte de Nadal, el francès Arnaud Desplechin torna a la Competició del Festival de Canes, amb Jimmy P. – Psicoteràpia d’un indi de les planures, en què fa cap a Amèrica —acompanyat del
FOTO © Studio Canal Oscar Isaacs, a Inside Llewyn Davies, dels germans Coen Dels divuit films que fins ara porten dirigits els germans Coen, deu han estat al Festival de Canes i els ha anat molt bé: tres premis a la Millor Direcció (Barton Fink, Fargo, L’home que no hi era) i una Palma d’Or
FOTO © Guy Ferrandis/SBS Productions Louis Garrel i Valeria Bruni-Tedeschi, a Un castell a Itàlia, de Bruni-Tedeschi Tercer llargmetratge com a realitzadora de l’actriu Valeria Bruni-Tedeschi, amb què debuta a la Competició del Festival de Canes: una nova història coral de ressons autobiogràfics, en què torna a parlar d’una dona que reviscola íntimament en aquesta
FOTO Cartell de la 66a edició del Festival de Canes Del total de 19 pel·lícules anunciades per a la Competició de Canes 2013, 5 són de cineastes nord-americans i 5, de francesos; 2 films són de directos italians i 2 més de japonesos. Els altres cinc autors són de països tan diversos com Mèxic, Iran,
Tots els films que participe a la Competició del Festival de Canes 2012, ordenats per ordre alfabètic del cognom del seu autor, amb una referència als intèrprets, una ràfega de la sinopsi i breu indicació sobre el director. Els títols de cada pel·lícula enllacen amb les fitxes que n’he anat publicant en aquest blog, i
La caça (Jagten | The Hunt) Thomas Vinterberg va cridar l’atenció amb Festen (premi del Jurat, a Canes 1998, i multinominada i guardonada arreu). Era el moment d’allò que s’anomenava el Dogma, moviment de presumpte alliberament tècnic i creatiu promogut pel recargolat de Lars Von Trier (que, amb estratègies d’aquesta mena ha tingut la virtut
Paradís: Amor (Paradies: Liebe | Paradise: Love | Paradis: Amour) Primera part d’una trilogia d’Ulrich Seidl (Import/Export, Hundstage) sobre tres dones d’una família que se’n van de vacances per separat: una, de turista sexual (Paradís: Amor); una altra, com a missionera catòlica (Paradís: Fe), i la tercera, a un campament juvenil per a perdre pes (Paradís:
A la carretera (On the road | Sur la route) Dels diaris de viatge d’Alberto Granado i Ernesto “Che” Guevara — Diarios de motocicleta (2004)—, el brasiler Walter Salles passa ara a la carretera de Jack Kerouac, Neal Cassady i companyia —amb permís d’un film entre mig, Linha de passe (2008)—. Dels Gael García Bernal
Post Tenebras Lux (Post Tenebras Lux) Batalla en el cielo (2005), Llum silenciosa (2007)… i ara Post Tenebras Lux. De debò que Carlos Reygadas, des del títol al contingut de les seves pel·lícules gasta una mena de progressiva solemnitat religiosa que, fins ara, ha estat coherent amb el seu estil i interessos temàtics. Veurem si
Encara no heu vist res (Vous n’avez encore rien vu) Explica Alain Resnais: Quan el meu productor (..) i els seus socis em van proposar de fer una nova pel·lícula amb ells en plena embranzida de Les males herbes, vam posar-nos a buscar una peça teatral que ens permetés treure’n de seguida un guió. El
Mud (Mud) Buscar refugi, presentat a la Setmana de la Crítica es va convertir en un dels títols de referència de Canes 2011. Enmig d’un cert clam de “descoberta” hi ha hagut qui encertadament ha fet notar que el seu autor, Jeff Nichols, ja havia cridat l’atenció el 2007 amb Shotgun Stories (presentada al Fòrum