Raül Romeva i Rueda

Ahir vaig participar en el míting d’inici de campanya de la candidatura Europe Ecologie. Es tracta d’un nou intent, aquest cop força reeixit, de sumar forces a l’àmbit de l’esquerra verda francesa, i més enllà. Les vuit candidatures (a França les circumscripcions electorals per a les europees són vuit) estan farcides de gent dels moviments socials, dels verds francesos, independents, etc… Tots i totes les candidates tenen molt a aportar des del seu àmbit i experiències particulars, tal i com vàrem poder constatar ahir durant el míting. Vaig tenir ocasió de dirigir-me a un auditori ple a vessar i exultant d’il.lusió per encarar una campanya que no es preveu fàcil, però que resultarà crucial pel futur d’Europa. Una i altra vegada els intervinents recordaven que allò que toca decidir el 7 de juny és la composició del Parlament que decidirà el futur d’Europa. No són unes presidencials (ni tan sols una prèvia) com pretén Bayrou, no són un moment per passar comptes personals (com semblen reclamar determinats sectors dins dels socialistes), i no són unes eleccions per plebiscitar la presidència en hores baixes de Sarkozy. Són les eleccions al Parlament Europeu. Toca pensar què s’ha fet al Parlament Europeu amb les actuals majories, i quines majories ens calen per fer les coses altrament, com molta gent reclamem. Vaig tenir ocasió de parlar de l’Europa que personalment vull contribuir a construir: l’Europa dels Drets i les Llibertats, l’Europa que no només no tolera, sinó que combat, les discriminacions de tota mena, l’Europa que no és còmplice la CIA ni de Guantanamo, l’Europa que no criminalitza les persones migrants,… aquesta és l’Europa que vull contribuir a construir. I per fer-ho calen aliances transeuropees. Fa temps que treballem en favor d’una aliança de les forces i moviments verds, socials, solidaris, a escala europea. No sempre és fàcil. De vegades, massa vegades, hi ha impediments de caràcter personal i/o tàctic que impedeixen aquesta mena d’acords. Res que no hàgim vist centenars de vegades, em temo, però ho lamento. Segueixo pensant que la suma és sempre millor que la divisió, especialment en determinats moments, com l’actual, en què el risc del bipartidisme plana sobre el present i el futur d’Europa. He treballat cinc anys de manera ben intensa des del Parlament Europeu en aquesta direcció i, si torno a comptar amb la confiança suficient, ho seguiré fent, amb tanta empenta i il.lusió com fins ara. Toulouse ha estat, per a mi, un magnífic tret de sortida. Participar-hi al costat de José Bové, Daniel Cohn Bendit, Helène Flautre, Eva Jolie, Gérard Onésta i tantes i tants d’altres noms cèlebres i punta de llança de l’Europa verda i social que molta gent desitgem ha estat un honor, i una lliçó de compromís. La cursa, però, és llarg, i si bé no s’acaba el 7 de juny, aquesta data en resultarà, certament, determinant.
Foto: Cartell míting d’Europe Ecologie a Toulouse

Ja fa dies que estem en pre-campanya. Dissabte vaig ser a Igualada on em vaig reunir amb la Plataforma ‘Polígon No’ i amb els comitès d’empresa de diverses empreses de sectors del tèxtil i el metall de la comarca. Al vespre vaig fer una xerrada al teatre explicant ‘En què ens afecta Europa’. Diumenge vaig visitar la Fira Llatinoamericana a la Farga de l’Hospitalet, i vàrem poder parlar de la situació de la immigració a la UE. Al vespre vaig marxar a Madrid per participar en una nova sessió plenària de l’Assemblea Interparlamentària Eurolat, en la qual hem analitzat les relacions entre les dues regions, i les perspectives de futurs acords d’Associació. Fins avui dimecres, que marxo a Toulouse per participar en el primer míting d’Europe Ecologie, la llista unitària que s’ha aconseguit bastir a França entre el Partit Verd i els moviments socials de tall ecologista. En el míting d’avui intervindré al costat de Daniel Cohn Bendit, José Bové, Monica Frassoni, Gerard Onesta, Isabelle Durant o Catherine Grèze. Europa a debat, per tant. I és que es miri com es miri, hi ha moltes europes possibles, i algunes i alguns no renunciem a participar en la construcció d’aquella que volem, més que res per què, si no fem sentir la nostra veu, també, a les institucions europees, ningú la farà sentir per nosaltres.

Foto: José Bové, candidat de la coalició Europe Ecologie per a la regió del Sudoest de França. Font: Les Verts

El Partit Verd Europeu va celebrar aquest cap de setmana el seu Congrés, a Brussel.les, en el qual es van presentar algunes de les línees programàtiques que es volen impulsar de cara a les eleccions Europees del proper juny, i les persones que assumiran (assumirem) la responsabilitat de donar-les a conèixer durant les properes setmanes. En relació a la feina feta durant aquest mandat que s’acaba (2004-2009), podeu consultar l’extraordinari Manual Virtual ‘The Greens’ Book. Policy papers of the Greens in the European Parliament. Pel què fa a les candidatures, seran molt diverses. En alguns països els partits integrants del Partit Verd Europeu aniran en solitari, en d’altres, com és el cas a Itàlia, o el nostre, formarem part d’una coalició més àmplia amb altres forces polítiques amb les quals compartim un bon grapat de línees polítiques i estratègiques. Sigui com sigui, penso que el missatge central que ens uneix a moltes persones i formacions diferents és, per una banda, la necessitat, fins i tot per salut democràtica, de capgirar la creixent tendència cap al bipartidisme en el conjunt de la UE, i per l’altra, posar de manifest que només si veus com la nostra hi són, al Parlament Europeu, i hi són amb força suficient, es podran capgirar algunes de les derives socialment, ambientalment i democràticament més regressives de l’actual versió de la construcció europea. En aquest sentit crec que la suma, per una banda, i la convicció, per l’altra, han de ser dos instruments fonamentals en el decurs de la pre-campanya i campanya que tot just està començant. En altres paraules, la Comissió i el Consell ja estan en mans de la gran coalició PPE-PSE (amb una gran tendència cap la primera part del binomi més que no pas cap a la segona). Només ens queda el Parlament Europeu per contrarrestar aquesta situació. El 7 de juny, per tant, serà clau.

COMMUNIQUÉ DE PRESSE – Bruxelles, le 28 mars 2009

Congrès Verts européens

Les Verts européens partent en campagne avec un projet commun pour l’avenir

Ces 27 et 28 mars 2009, les Verts européens ont fixé leurs priorités en vue de la campagne électorale de juin 2009. Des représentants des 27 Etats membres ont adopté un “Manifeste” commun qui a été rendu public et qui devrait convaincre les citoyens européens de voter pour eux.

Commentant l’issue du Congrès les coprésidents du Groupe des Verts/ALE,  Monica Frassoni et Daniel Cohn-Bendit ont estimé que:

“Le Manifeste propose un New Deal Vert pour répondre à la crise globale que traverse l’Europe. Les Verts européens proposent une réelle alternative pour construire une Europe capable de donner des réponses globales, concrètes et adéquates à la crise. 

Nous considérons que le Président de la Commission européenne, José Manuel Barroso a eu une approche passive de la crise financière. Il a mené une déréglementation imprudente au détriment de la politique sociale. Il n’a même pas spécialement soutenu les droits de l’homme, ce qui était pourtant sa grande promesse en arrivant. C’est la raison pour laquelle nous voulons qu’il y ait un candidat alternatif à la présidence de la Commission.

Nous voulons ouvrir le débat entre toutes les forces politiques du Parlement européen sur les nécessités d’une nouvelle Commission. La Commission Barroso est devenue le secrétariat du Conseil des ministres européens, fortement influencée par les lobbies et les industriels”

Le parti Vert européen, représenté dans les 27 pays de l’Union, a choisi de donner une dimension transnationale à la campagne. Le Congrès a adopté aujourd’hui à la quasi unanimité des 450 délégués, le Manifeste européen qui définit un projet commun pour l’Europe.

Daniel Cohn-Bendit a été désigné porte-parole de la campagne du Parti Vert Européen, aux côtés de Rebecca Harms, eurodéputée allemande et Deirdre de Burca candidate irlandaise. Durant son intervention, il a déclaré : « Notre réponse, notre projet : La transformation écologique et sociale de la société. Je vous le dis : pour sortir de la crise, l’alternative à Barosso c’est nous »

Font foto: EGP