Raül Romeva i Rueda

Mentre em preparo per anar novament a Cal Cuní (TV3), penjo la valoració del dia d’ahir, Dia E-14. Dues activitats, paella popular al Baix Llobregat, al Prat, amb més de 400 persones, i per la tarda trobada amb les entitats LGBT, per presentar la feina feta, i tota la que queda per fer, en l’àmbit dels drets i les llibertats de les persones homosexuals, bisexuals i transexuals i transgènere.

Avui: Entrevistes a TV3 (Cuní) i BTV. Missatge sobre la Globalització. Entrevistes per a Ràdio Caldes de Montbui i Catalunya Ràdio (Martí Farrero). I al vespre visita a l’Hospitalet i acte sobre immigració.
Foto: remenant la paella a El Prat. Foto: ICV.

Ahir va ser segurament un dels dies de més kilometratge campanyil. La jornada va començar a Lleida, a l’aplec del cargol, on vàrem desenvolupar la nostra proposta a favor d’una Catalunya i una UE lliure de transgènics, al costat de Miquel Angel Claveria i Francesc Pané. La cargolada a l’hora de dinar va ser, com sempre, extraordinària, gràcies als amics i amigues de la Colla Llepé. A continació de nou en ruta, aquest cop cap a Tarragona, on vaig denunciar des de la Platja Llarga, i al costat d’Arga Sentís (candidata) i Lola (de la Plataforma Salvem Platja Llarga) l’urbanisme salvatge que ha caracteritzat els darrers anys d’accions urbanístiques al litoral espanyol, amb les conseqüents sancions europees (tal i com reclamàvem a través de l’Informe Auken del Parlament Europeu, al qual, per cert, van votar en contra el PP espanyol i PSOE). Seguidament vaig anar a local del Diari de Tarragona per tal que em fessin una entrevista, i a Torredembarra, on em vaig trobar amb la gent de les Enteses (Lluís Sunyer, Francesc Mercader, etc…). De tornada a les comarques Barcelonines, però, encara vaig tenir temps de visitar als amics i amigues Gais, Lesbianes, Bisexuals i Transexuals al Festival Liberty, a l’anex del Palau Sant Jordi, gràcies a la inestimable tasca de l’Aleix.

Avui em quedo pel Baix (Paellada al Prat de Llobregat) i a la tarda encontre amb els col.lectius i entitats LGBT, a Barcelona.
Foto: Amb Arga Sentís i Lola, a la Platja Llarga, de Tarragona. Font: ICV

Després de l’inici de campanya, ahir per la matinada, a Sant Feliu de Llobregat, comença la voràgine. Ahir primer dia de campanya (Dia E-16). Al matí a Granollers, per promoure la creació de 5 milions de llocs de treball de ‘coll verd‘ a la UE invertint-hi el 0’75% del PIB europeu. A la tarda reunió amb la Comunitat Palestina Catalunya per recordar, un cop més, el drama palestí i per denunciar l’incomprensible acord PSOE-PP per limitar el principi de Justícia Universal obrint així la porta a la impunitat de nombrosos dictadors i vulneradors de drets fonamentals. I finalment, al vespre, sopar amb 120 dones (i alguns homes), per parlar dels drets de les dones i la igualtat d’oportunitats, al llarg del qual m’he compromès a repetir com a membre de la Comissió de Drets de les Dones i Igualtat d’Oportunitats del PE (FEMM) en cas de resultar novament elegit el 7J.

Avui, dia E-15, de gira per Lleida (Aplec del Cargol), Tarragona (Platja Llarga) i annex del Sant Jordi (Festibal Libery).
Font: trobada amb dones vinculades a ICV i EUiA.

Sovint em pregunten com és que no anem plegats amb CiU a les eleccions europees, si així podríem fer més força. El cas és que si bé en alguns temes defenso, de fet en faig bandera, de la unitat d’acció, com és el tema de la llengua o de la defensa dels àmbits competencials catalans, en d’altres mantenim encara visions molt diferents sobre com hem de construir Catalunya i, més enllà, sobre com Catalunya ha de contribuir a construir Europa. Per una banda, Ramon Tremosa defensa, molt legítimament, la seva opció liberal: mercat, mercat, i més mercat (en això hi veig una substancial diferència amb el seu predecessor, n’Ignasi Guardans, qui tenia una visió social especialment remarcable), mentre que per a mi allò que manca no és més mercat, sinó més Europa Social i més control polític del mercat.

Per altra banda, l’aposta de CiU per les infraestructures basades en el transport rodat o en la política de transvassaments, i per un model energètic fonamentat en la generació nuclear, així com l’oposició a ni tan sols permetre el debat al Parlament de Catalunya en relació als productes genèticament modificats aspectes molts d’ells en què es troben coincidint també amb el PP i el PSC), fan que, ara com ara, sigui molt difícil plantejar una aliança, i menys en l’àmbit europeu, el més important on es decideixen, i es decidiran encara més, les maneres d’afrontar els debats esmentats.

A banda d’això, però, cal esmentar també les grans diferències en relació a qüestions com l’educació (la nostra aposta per la pública topa frontalment per la defensa que CiU fa de la concertada i la privada, i per la segregació), i en com gestionar les migracions i l’arribada de noves i nous ciutadans (mentre nosaltres reclamem exigir els mateixos deures i obligacions, també en l’àmbit lingüístic, però al mateix temps concedir els mateixos drets, CiU s’obstina en defensar mesures discriminatòries i en vulnerar drets bàsics).

Per tot plegat, ara com ara se’m fa difícil veure de quina manera podriem bastir una aliança estratègica amb visions tan diferents de Catalunya, d’Europa, i del món.
Foto: L’obsessió de CiU en favor del transvassament del Roina és un dels aspectes que clarament ens distancien a escala, també, europea. Font: Directe.cat

Un dels missatges que procuro transmetre els darrers dies és la gran importància que podem tenir els diputats i diputades al Parlament Europeu en tant que altaveus de determinades sensibilitats, i fer-los de caixa de ressonància a les institucions europees. De fet, no deixa de ser una manera de promoure la feina que fan determinats grups d’interessos, o lobbies, amb la particularitat que, en el meu cas, aquells que m’¡nteressen especialment són els que defensen interessos de caràcter social, ambiental o relatius a la promoció dels drets i les llibertats. Així, ahir em vaig reunir amb la direcció de CCOO a Catalunya, inclòs el seu Secretari General, Joan Carles Gallego, i avui he estat ha Mallorca on he fet una nova crida a les persones i organitzacions socials i ecologistes per posar-me al seu servei, tal i com he procurat fer al llarg d’aquests cinc anys.

Foto: a la roda de premsa, amb Joan Carles Gallego.

En un acte que vaig tenir ocasió de fer ahir acompanyat per diverses persones dels àmbits sobre fet nacional, llengua i cultura de l’entorn d’ICV vaig poder exposar algunes de les dificultats, i sobretot els reptes, de cara a com des de Catalunya podem i hem d’afrontar el nostre paper en la construcció europea: amb vocació europeïsta, però amb veu pròpia i sense complexes.

18/05/2009

Raül Romeva qualifica de “superada” l’Europa dels
Estats i defensa la construcció de l’Europa dels pobles

El candidat a les eleccions
europees per ICV denuncia “l’obsessió centralista” de l’Estat espanyol a
Brussel·les i aposta per anar al Parlament Europeu “amb veu pròpia i sense
complexes” a representar Catalunya

El candidat d’ICV-EUiA a les
properes eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha declarat que és
important entendre que “l’Europa dels estats està superada, no té perspectives
de futur i no pot funcionar”. Romeva ha afegit que l’Estat entès com
estat-nació “no dóna més de si”, i ha afegit que ara cal lluitar per l’Europa
dels pobles, “que hem de construir des de la lògica institucional i identitària”.
A més, Romeva ha recordat que cal tenir en compte que els problemes no venen de
Brussel·les, sinó que “molts dels aspectes que ens generen incomoditats passen
pel govern de l’Estat i no hem de caure en l’error de pensar que Brussel·les és
el problema, quan el problema pot ser que el tinguem a Madrid.” (segueix…)

En aquest sentit, Romeva ha
incidit en la importància de la presència de Catalunya al Parlament Europeu.
“Hem d’assumir que ningú millor que nosaltres mateixos pot representar millor
els sentiments i la identitat catalana”, ha recalcat Romeva. El candidat
ecosocialista a les eleccions europees ha declarat que és necessari anar a
Brussel·les “amb veu pròpia, sense complexes, manies ni temors”. En relació a
la necessitat de tenir representant propis a Estrasburg, Romeva ha recordar que
Madrid no sempre pot defensar els mateixos interessos que Catalunya. “Madrid
segueix sent un problema en l’àmbit competencial i això ens obliga a ser a
Brussel·les amb una presència forta”, ha remarcat Romeva alhora que ha posat de
relleu “l’obsessió centralista” dels governants estatals a Brussel·les.

Per tot això, el candidat per ICV
a les eleccions del mes de juny ha volgut remarcar que “estem davant d’unes
eleccions fonamentals”. En aquest sentit, Romeva ha afegit que aquestes
eleccions “seran les més importants dels propers anys, perquè el que hem de
decidir és el que serà el marc en que haurem de gestionar molts problemes que
són difícilment resolubles a escala local, nacional o estatal.” Romeva ha
volgut recordar la directiva de la pirotècnia o l’informe de pesca del que va
ser ponent, on va quedar reflectida la necessitat que a Brussel·les Catalunya
hi tingui representants propis que “entenguin les necessitats i els valors
identitaris dels catalans”.

Romeva ha volgut acabar el seu
discurs recordant que, avui dia, Europa té una crisi de lideratges. “El
problema és qui ho fa, i en base a quins subjectes”, ha manifestat, “i és
important revisar quins són els àmbits en els quals s’ha de basar aquesta
construcció d’Europa”. El candidat ecosocialista ha participat avui a la tarda
amb membres de l’àmbit sobiranista d’ICV en el marc de la precampanya de les
eleccions europees del pròxim 7 de juny.

Ahir vàrem presentar les 30 propostes que volem impulsar des del Parlament Europeu per tal de sortir de la crisi múltiple en la qual estem inmerses i inmersos. Ho vàrem fer en la Convenció programàtica en què vàrem acabar de perfilar el Programa que servirà de full de ruta que marcarà el desenvolupament de la nostra activitat a Brussel.les i Estrasburg per als propers cinc anys. (segueix…)

Nota de premsa 16/05/2009

Raül Romeva proposa “30 solucions
d’esquerres” per fer sortir la UE “de la crisi de dretes”

ICV aprova el programa electoral
de les europees del 7-J amb l’assistència de Joan Saura. que assegura que cal
combatre el neoliberalisme a la UE que en aquestes eleccions representa
“el PP però encara més CiU, que s’ha convertit en el representant més
descaradament neoliberal”

El candidat d’Iniciativa per Catalunya Verds-Esquerra Unida i
Alternativa (ICV-EUiA) a les eleccions europees del 7 de juny, Raül Romeva, ha
proposat avui 30 solucions “d’esquerres” per fer sortir la Unió
Europea “d’aquesta crisi econòmic provocada per les dretes”. Després
del debat i votació del programa electoral de les europees d’ICV-EUiA avui a
Barcelona, Romeva ha animat les persones d’esquerres que vagin a votar perquè
“la millor manera de protesta davant la crisi és mobilitzar-nos per votar
contra el neoliberalisme de Sarkozy, Berlusconi i els germans kaczynski”.
“Aquesta és l’Europa que mana i la que té el poder, i ara cal que ens
mobilitzem per canviar-la”, ha subratllat.

Entre les 30 propostes d’ICV-EUiA per aquests eleccions euoropees,
Romeva ha destacat substituir el Pacte d’Estabilitat i Creixement de la UE per
un “Green new Deal”, un “nou acord social i ver contra la crisi,
per l’ocupació plena i estable, els drets socials, la modernització ecològica,
l’eficiència energètica i les infraestructures sostenibles”, estendre el
Salari Mínim a tots els països de la UE -que hauria de ser almenys el 60% del
salari mitjà net de cada país-, democratitzar el Banc Central Europeu
-modificant els seus objectius i amb l’elecció de la direcció i control per
part del Parlament Europeu- i amb el compromís de la UE d’assolir una reducció
de les emissions de CO2 del 40% a l’any 2025 (respecte de l’any 1990) i del 90%
al 2050. El candidat ecosocialista també ha promès continuar lluitant per fer
front a “qualsevol intent de revifar la directiva de les 65 hores
laborals”.

Tremosa, neoliberal

Romeva ha molt crític amb la dreta europea, especialment amb el candidat
de CiU, Ramon Tremosa: “Diu que a la UE cal més mercat; però el mercat ja
el tenim, el que no tenim és l’Europa social, la persecució dels paradisos
fiscals. La crisi econòmica ha estat provocada per la falta de regulació i pel
neoliberalisme que representa Tremosa”. Romeva ha recordat que les
empreses estan tancant a la UE “tenint beneficis per obrir en altres parts
del món per guanyar més, per això no cal més mercat, sinó més regulació”.

Abans que intervingués el candidat ecosocialista s’ha votat el programa
electoral de les europees que ha obtingut el suport majoritari amb 155 vots a
favor, 4 abstencions i un únic vot en contra. Romeva, entre les 30 solucions
d’esquerres, també ha propoat crear als països de la UE 5 milions de llocs de
treball en l’economia verda -infraestructures sostenibles i socials-, crear una
Comunitat Europea de les Energies Renovables, impulsar una fiscalitat verda,
implantar la taxa Tobin per donar transparència i gravar els movimens
especulatius de capitals, lluitar contra la desigualtat salaria home-dona,
establir una directiva perquè el permís de maternitat sigui d’un mínim de 24
setmanes i fer un pla per tancar gradualment les centrals nuclears.

Malgrat que encara som en precampanya (la campanya comença oficialment el 21), el ritme que duem ja és propi d’una campanya. Dijous, encara en plena ressaca de la Copa, vaig anar a Madrid, per participar en la manifestació europea contra la crisi convocada pels sindicats, acompanyat per en Jordi Guillot i en Jaume Risquete (ICV emplaça el Govern a assolir un Pacte d’Estat amb els sindicats per plantar cara a la crisi). A la tarda/vespre vaig participar en el debat que la FOCIR va organitzar a l’IEC, el tema del qual era ‘de quina manera poden les entitats catalanes treballar amb les institucions europees i, en particular, amb els eurodiputats/des?’ i al qual vàrem intervenir els diferents candidats i candidates. Al vespre cap a Sant Joan d’Espí, per un sopar-xerrada sobre europa amb la gent d’ICV d’aquella localitat. Per altra banda, vaig reaccionar a la detenció d’Aung San Suu Kyi amb una nota instant els poders internacionals a respondre a aquest nou atemptat a la democràcia perpetrar per la Junta Birmana.

Ahir divendres vàrem presentar la campanya gràfica i l’espot.

Val a dir que ambdós són simples, clars i directes. Enguany s’ha fet també un important esforç de contenció en quant a despesa, adequant la campanya a la situació de crisi general. Al vespre vaig visitar les instal.lacions d’atletisme de Santa Coloma de Gramanet, on fa dies que hi ha una gent tancada per demanar unes pistes en condicions, i al vespre vaig ser al sopar de 30 anys d’ajuntaments democràtics, amb la gent de Santa Coloma de Gramanet, Badalona i Sant Adrià.

I avui? avui toca jornada programàtica. Vaja, que pel que fa a mi, ja fa temps que els motors estan en marxa. I em satisfà veure com, contràriament al que sembla ser una mena de tòpic autocomplaent, hi ha interès, molt d’interès, en unes eleccions que seran fonamentals pel nostre futur.

Ahir presentàvem la llista de la candidatura ICV/EUiA. M’acompanyen en aquesta aventura Núria Lozano, Arga Sentís, Ernest
Urtasun, Montse Escutia, Miquel Àngel Claveria, Antoni Barbarà, Gibet
Llobregat, i Maria Vilà. Una candidatura dinàmica, amb gent de gran vàlua, representativa de diversos sectors i territoris. Totes elles persones compromeses en la seva vida diària amb els valors socials, sindicals, feministes, ecologistes i catalanistes. El proper 7J haurem de decidir una llista de 50 noms que seran els qui representaran el conjunt de l’Estat al Parlament Europeu. La nostra intenció és que el màxim nombre possible d’integrants de la nostra candidatura es trobin entre aquests 50 noms. Per què? Doncs per construir una Europa socialment cohesionada, ambientalment responsable, internacionalment creïble i respectuosa dels drets humans, i reconeixedora de la gran diversitat de pobles i cultures que la formem. I sobretot, per plantar cara, sense vergonya ni complexes, a l’altra Europa, la que representen Berlusconi, Sarkozy, Barroso, Klaus, etc…

Per altra banda, avui tinc oportunitat de participar en tres activitats totes elles significades i que posen de manifest la gran vitalitat del teixit associatiu i reivindicatiu de casa nostra: al matí seré al 16è Memorial de la Sida (Jardí aclimatació del Parc de Montjuïc), després cloenda del Seminari de l’European Green Gender Observatory (al Centre Cívic del Convent de Sant Agustí) i al vespre visita, com cada any, a la Fira Biocultura (al Palau Sant Jordi).

Font foto: ICV-EUiA

El rebombori causat per una reflexió que vaig fer en l’apunt Noves ciutadanies, Tremosa i Vlaams Belang , i especialment el to i el contingut d’algunes reaccions, no fa sinó augmentar la meva inquietud sobre la manera com estem construint el discurs en relació a la nova ciutadania. Més recentment, en una entrevista a EFE vaig respondre algunes preguntes relatives a com veia la qüestió de la immigració i, interpel.lat directament sobre què pensava de les reflexions del candidat Tremosa, vaig respondre això.  Vull deixar ben clar que en cap moment he insultat, ni he atacat, ni he acusat ningú de res, tampoc al Sr. Tremosa, per a qui tinc un total respecte personal, com el tinc per totes les candidates i candidats, malgrat les diferències, lògiques i legítimes, en quant a apostes sòciopolítiques i propostes de futur. Allò que he fet en tot moment és limitar-me a posar de manifest una diferència d’opinió amb una altra formació política, o si més no amb el seu candidat, en relació a un tema sobre el qual tenim punts de vista diferents. Les opinions de Tremosa són públiques (veure aquest article a El Temps ) i jo em vaig limitar a comentar-les en un context, crec, més que adequat, com és la visita d’organitzacions i col.lectius de persones nouvingudes, a Brussel.les.

En concret discrepo, amb tot el respecte cap el candidat Tremosa, de la seva percepció que concedir el vot a les persones immigrades signifiqués un major nombre de votants d’esquerres, cosa que em reafirma encara més en la meva convicció que reclamar el vot per a les noves ciutadanies no és una qüestió d’electoralisme, sinó, per a moltes i molts de nosaltres, de simples conviccions democràtiques. Es tracta de tractar les persones iguals en quant a deures, per descomptat, però també en quant a drets.

Així mateix, en relació a les meves reticències envers el partit flamenc Vlaams Belang, del qual Tremosa en parla abastament i al qual Josep Anglada, de la Plataforma per Catalunya, ha considerat reiteradament el seu referent europeu, es basen en el seguiment de la seva política i propostes, algunes de les quals les podeu trobar en el seu lloc web. N’adjunto algunes, només a tall de mostra: “There Are Too Many Criminal Immigrants in This Country”, Allah Thanks Flemish Government, “Islam Threatens Europe”, Say No to Turkey!, Vaclav Klaus Is Absolutely Right, etc…  

És molt possible, i igualment legítim, que molta gent discrepi de les meves opinions, com també que molta d’altra no coincidirà amb Tremosa. Aquesta és la gràcia de la Democràcia. Allò que reclamo és la possibilitat de debatre obertament, en el marc d’un diàleg entre diferents visions sobre la Catalunya i l’Europa que volem i per la qual treballem, i a ser possible sense caure en les desqualificacions personals ni els insults gratuits.

En fi, que cadascú valori el contingut de les diferents afirmacions i en tregui les conclusions que consideri pertinents. Més avall trobareu la nota d’EFE completa (segueix…): 

Nota segons EFE:

Romeva cree que el discurso de Tremosa sobre inmigración es “peligroso”

domingo, 3 de mayo, 16.21

Barcelona, 3 may (EFE).- El candidato de ICV a las elecciones europeas, Raül Romeva, ha asegurado a Efe que el discurso en materia de inmigración del candidato de CiU al Europarlamento, Ramon Tremosa, es “muy peligroso”, y ha denunciado sus simpatías con el Vlaams Belang, el partido ultraderechista flamenco.

Romeva sostiene que Tremosa alertó recientemente en un artículo de opinión de los riesgos de conceder el derecho de voto a la “nueva ciudadanía catalana” y ha mostrado su “inquietud” por la actitud del candidato de CiU.

De esta forma, el eurodiputado de ICV considera que Tremosa se ha manifestado a favor de “algunas tesis del Vlaams Belang, el referente en Europa del partido ultraderechista catalán Plataforma per Catalunya (PxC)”, ha
añadido.

Romeva ha opinado que CiU apuesta por vetar el derecho de voto a los inmigrantes por su temor a que éstos “pongan en riesgo la identidad catalana”.

En cambio, el candidato de ICV, que repite como número dos en la lista de IU, ICV y EUiA a los comicios europeos, que encabeza Willy Meyer (IU), ha destacado que los inmigrantes deben tener iguales derechos y deberes que los españoles.

En este sentido, ha reclamado el derecho de voto para ellos en cualquier elección y ha recordado el papel clave que juega la inmigración en tiempo de crisis económica para “mantener el sistema de pensiones”.

Ha afirmado que las posiciones de ICV en esta materia no son propias del “buenismo, sino del realismo”, y ha opinado que la tesis de que los inmigrantes apoyarían a la izquierda en caso de poder votar no se corresponde con la realidad.

El dirigente de ICV ha dado por hecho que muchos inmigrantes apoyarían a formaciones de derecha en caso de disponer del derecho al sufragio.

Por otra parte, Romeva ha criticado al ministro de Trabajo, Celestino Corbacho, y a partidos como el PP por sostener que en un contexto de crisis “primero” deben tener derecho al empleo los nacidos en España, un discurso que considera “un grave error”.

Foto: Josep Anglada, President de la PxC i Filip Dewinter, candidat dels Vlaams Belang al Parlament Europeu. Font: Directe.cat

Ahir vaig poder exposar en el marc d’Òmnium Cultural, entitat de la que, per altra banda, sóc soci, tant la feina feta al llarg dels darrers cinc anys al Parlament Europeu, així com les principals línees programàtiques de cara a un eventual nou mandat (veure nota de Directe.cat). A banda de retrobar-me amb persones amigues de fa molt de temps i que per circumstàncies professionals no ens havíem vist darrerament, va ser un honor ser presentat i acompanyat a la taula per en Jordi Porta, per a qui tinc un personal i profund respecte des que el vaig conèixer quan jo treballava al Centre Unesco de Catalunya, sota la direcció de Fèlix Martí, i ell era el Director de la Fundació Jaume Bofill. De fet, vaig tenir la sort de poder aprendre molt d’ells dos, així com d’altres il.lustres personalitats com Josep Maria Terricabras, entre d’altres, quan vaig exercir de Secretari de l’Associació per a les Noves Bases de Manresa, i va ser la Fundació Bofill qui va també fer possible que el Centre Unesco m’enviés a Bòsnia i Herzegovina com a responsable del Programa Educatiu de la UNESCO els anys 95 i 96, en plena fase de final de guerra i inici de la postguerra.

Pel què fa al contingut de la xerrada, vaig exposar, entre d’altres coses, que una de les dinàmiques que sempre hem mirat de dur a terme al llarg del mandat els i les representants catalans/es a Brussel.les/Estrasburg, i que confio que els/les qui resultem (o resultin) elegits el propera 7J, seguirem/seguiran mantenint, és la d’establir un front d’acció comú en termes de llengua i competències. Així doncs, he transmès una invitació formal a la resta de candidats i candidates convidant-los a que en aquestes qüestions deixem de banda les nostres diferències i ens posem d’acord per tal de donar un clar missatge d’unitat, i per tant de país. Adjunto a continuació el contingut de la carta: (segueix…)

Carta de Raül Romeva dirigida als candidats de PSC, CIU i ERC a les properes eleccions europees.

Ens trobem en els inicis d’una precampanya per a les eleccions al Parlament Europeu en la que competirem per guanyar-nos el suport de la ciutadania. Es tracta, òbviament, d’una dinàmica pròpia del sistema democràtic i que es basa en les idees i propostes diferenciades que els partits als que representem cada candidat defensen i promouen.

Tanmateix tot i les nostres diferències no és menys cert que també compartim posicionaments polítics claus i d’enorme importància pel nostre país. I és extraordinàriament valuós que així sigui. M’estic referint molt especialment a la defensa i promoció de Catalunya a Europa com a una plataforma també vàlida per aconseguir l’avenç nacional del nostre país i la seva participació amb veu pròpia en el procés de construcció europea. 

En aquest sentit crec que és possible, i que pot ser enormement positiu, establir uns compromisos mínims compartits per tots els partits catalanistes i que esmento a continuació:

–          La construcció d’una Europa federal entesa com l’Europa dels pobles. Una Europa federal que funcioni partint de la base de la separació de poders i avançant molt més en el  principi de subsidiarietat; que tingui en compte i respecti el paper que correspon a les  “regions europees”  que a més de poders legislatius, tenen una forta identitat nacional i una clara vocació de participar amb veu pròpia en la construcció europea,  com és el cas de Catalunya.

–          Reconeixement de Catalunya com a nació, i de la seva personalitat institucional i política, que impliqui tenir veu pròpia a Europa, amb un paper propi en la seva construcció.

–          Reconeixement de la llengua catalana com a llengua oficial comunitària per estendre en la pràctica l’ús del català en les institucions europees.

–          Aconseguir una participació efectiva de Catalunya en les institucions europees i en la definició de les polítiques públiques que ens afecten, com ara participant en els Consells de Ministres europeus,  participant plenament en les tasques d’un consell convertit en cambra territorial o reconeixent el dret a recórrer directament al Tribunal de Justícia en qüestions que afectin directament o indirectament Catalunya.

Davant de la coincidència en aquests principis bàsics jo vull fer una crida a la solidaritat catalana. Solidaritat i unió en aquestes qüestions de país de tots els partits polítics catalanistes per tal que les defensem amb una sola veu a Brussel·les i Estrasburg.

Tant CIU, com PSC, com ERC han impulsat en els darrers temps plataformes que pretenen aglutinar els i les catalanistes del nostre país més enllà de la seva identificació partidista. Des d’ICV compartim aquesta voluntat de sumar esforços per impulsar Catalunya a Espanya, a Europa i al món. Però no volem generar més divisió impulsant una nova plataforma que inevitablement acaba generant la malfiança dels adversaris. Ans al contrari, considerem que la millor contribució que tots els partits catalanistes podem fer, PSC, CIU, ERC i ICV, és fer pública la nostra coincidència en aquests aspectes bàsics i tan transcendents, i comprometre’ns a defensar-los conjuntament a Europa.   

Les campanyes electorals impliquen marcar diferències, que en molts camps són evidents, entre les candidatures. Però també és una esplèndida oportunitat per a fer pedagogia i mostrar a la ciutadania que també som i serem capaços d’unir les nostres forces i anar junts en aquelles qüestions que ens afecten com a nació.

Per tant vull convidar-te a sumar-te a un doble compromís: d’una banda a evitar la baralla i la confrontació entre nosaltres en aquest camp donat la gran coincidència i comprometre’ns a treure aquestes qüestions del terreny de l’atac a l’adversari polític; i d’altra banda a fer pública la nostra voluntat i compromís de defensar i promoure conjuntament a Europa aquestes propostes bàsiques. Aquesta serà la millor contribució que podem fer per al nostre país.

Esperant la teva resposta aprofito per saludar-te molt cordialment.

Raül Romeva i Rueda

Foto: Ahir durant la intervenció a Òmnium Cultural. Font: Directe.cat

A la pàgina web de Parlorama ( http://www.parlorama.eu/en/european-deputies/0-0-0/1/ ) podíeu trobar fins avui una classificació dels diputats i diputades europeus en funció de la seva activitat parlamentària. L’han el.laborat a partir de combinar diversos criteris com intervencions en ple, presència, seguiment informes, propostes de resolució presentades, etc… Alguns mitjans ja se n’han fet ressò (Avui, Efe, Adn, Directe.cat,…). Segons informa el lloc web, però, l’han hagut de clausurar degut a pressions diverses. Si bé aquesta mena de classificacions mai són del tot justes, ja que hi ha molts aspectes de la feina que fem que són certament no quantificables, sí mostren, si més no, una indicació general, i per tant em preocupa que una dada tant important com aquesta, i que hauria d’ajudar a decidir el vot del proper 7 de juny, hagi quedat silenciada. Personalment sempre he reivindicat el compromís i la transparència com a valors intrínsecs de qualsevol activitat pública i de representació. A punt d’acabar el mandat és evident que se’m poden criticar moltes coses: que si no he fet prou d’això o prou d’allò, que si no agrada o convenç el to o el contingut d’algunes de les iniciatives que he emprès, etc.. Tot això és més que legítim i forma part del debat i de la necessària crítica constructiva política. Tanmateix, tal i com ja he posat de manifest en d’altres apunts, crec que puc vindicar sense cap complexe, primer, feina i compromís (les dades són públiques, i ara a més analitzades i processades per Parlorama), i segon, transparència (tant important és fer feina com fer-la pública i accessible, cosa que he procurat fer a través de la xarxa). Que cadascú en tregui les conclusions que consideri pertinents.
Font foto: Parlament Europeu

Ahir vaig ser a Andorra on vaig poder participar en diversos actes de suport als amics i amigues dels Verds d’Andorra. Vàrem poder parlar de diversos temes, entre els quals, lògicament, la necessitat d’acabar amb la perversa condició de paradís fiscal que caracteritza el principat, o el fet sigui tant difícil afrontar debats de fons com l’avortament o els drets de les parelles del mateix sexe o els drets laborals de les persones immigrades. Només els Verds d’Andorra en parlen, de tot això, amb un missatge clar, valent i honest. I per això els dono el meu suport, i confio en què, aquest cop, s’acabarà la injustícia a la qual es veuen sotmesos per la llei electoral andorrana, i aconseguiran entrar al Consell. De la visita en recullo algunes notes als mitjans:

Nota de premsa d’ICV sobre la visita de Romeva a Andorra

Romeva aposta per l’entrada d’Andorra a la UE (El Periòdic d’Andorra)

Romeva considera que l’entrada dels Verds al Consell és per Justícia (Bondia)

Lozano i Romeva creuen que una Andorra és possible (El Periòdic)

Romeva promet treballa per tal que la UE persegueixi els paradisos fiscals (Directe.cat)

Foto: en l’acte de presentació amb Isabel Lozano i altres amigues i amics dels Vreds d’Andorra. Font: Bondia

Després del gran èxit de la manifestació d’ahir a Saragossa a favor d’una UE lliure de transgènics (veure nota d’ICV, notícies a tv3, rtve, La Vanguardia, el Periódico d’Aragón), on vaig aprofitar per emanar a la resta de partits polítics a Catalunya que no presenteni esmenes a la totalitat a la ILP sobre Transgènics al Parlament de Catalunya (que deixin almenys que fem el debat i contraposem arguments, i que permetin la ciutadania que pogui expressar-se a través d’aquesta eina democràtica com és la ILP), vaig agafar l’AVE cap a Lleida i d’allà cap a la Seu d’Urgell, per parlar d’Europa, de quina Europa volem, i de tot allò que ens juguem el dia 7J. Ho vaig fer acompanyat d n‘Isabel Lozano, candidata pels Verds d’Andorra al Consell andorrà, amb qui ens vàrem donar suport mutuament, i amb qui ens en seguirem donant també avui, a Andorra, on farem campanya per tal que, entre d’altres coses, Andorra deixi de ser un paradís fiscal.

Ja som en precampanya. L’agenda d’aquests díes no para de recordar-m’ho. Aquest matí ens trobarem per primera vegada amb la resta de candidats i candidata a la UPC per abordar estratègies de cara a seguir treballant per fer del català una llengua normal a les institucions europees, cosa que li pertoca per dret i per justícia. A la tarda parlaré de l’Estat del Món al Curs d’introducció a la conflictivitat del segle XXI, al Servei Civil Internacional (espai que per cert em porta molts records ja que sóc dels milers de joves que en el seu moment vàrem poder gaudir de la magnífica experiència de participar en camps de treball arreu del món, gràcies al SCI). Al vespre seré a Sant Boi explicant ‘En què ens afecta Europa?’ (que és molt, per descomptat). Finalment, a la nit, el Programa Thalassa (un dels meus programes de referència) emet el reportatge sobre la situació de la Tonyina vermella, per al qual em van entrevistar, i que espero serveixi per fer-nos a totes i tots una mica més conscients de la gravetat de la situació d’aquesta espècie.

Doncs això, que ja som en precampanya. I és important ser-ne conscients, per què la gent té dret a saber què podem oferir, tant en quant a missatge com en quant a feina, les diferents candidatures que ens presentem a les eleccions europees. I és que, en qualsevol cas, i sigui quina sigui la participació a aquestes eleccions, el proper 7 de juny elegirem 50 noms (que seran 54 si entra en vigor el Tractat de Lisboa) els quals durant cinc anys treballaran a Brussel.les i Estrasburg, cadascú a partir del seus programes i tendències polítiques. La pregunta és, simplement, quins seran aquests 50 noms (o 54), i per tant, quina serà la correlació de forces que existirà el proper quinqueni a l’Eurocambra, i per tant, qui decidirà les lleis que s’acaben aplicant als 500 milions de ciutadans i ciutadanes de la UE. Tenint en compte que el 80% de les lleis que s’aproven al Congrés de diputats són simplement adopcions de les lleis europees, crec que val la pena, com a mínim, que durant aquests dies expliquem, i escoltem, quins són les propostes de cadascú, i puguem decidir el proper 7 de juny amb més coneixement de causa. Jo, en qualsevol cas, seguiré explicant a través d’aquest bloc què faig, per què, i què vull seguir fent si compto amb la confiança suficient per seguir cinc anys desenvolupant aquesta activitat. Queda molta precampanya i campanya. Ens seguirem trobant.

Font foto: Thalassa