Casal Despertaferro!
Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.
Dissabte passat, una cinquantena “d’excursionistes” vam fer el recorregut que el GEPEC havia preparat com a tret de sortida a la Campanya Reus Viu!, amb l’objectiu d’evindenciar les moltes agressions i estafes de verd que l’Ajuntament reusenc ens van endossant dia rere dia.
La ruta que partia del Mercadal, passava per l’erma Plaça de la Llibertat i el quasi Ex-Parc Sant Jordi; seguia serpentejant vora l’Urbanització Sant Joan, fins a creuar-nos amb l’avinguda vinguda del no res, de davant de l’Escola Montsant. El recorregut seguia l’aplanada del vial fins la Boca de la Mina, gran objectiu de la ruta al ser l’emblema de l’oposició a l’ARE de Reus.
La gran sorpresa de la jornada fou, l’operació de maquillatge que la Boca en si havia patit de forma miraculosa. Com si uns àngels de la Brigada Municipal haguèssin caigut del cel! Com podia ser? Anys i panys de veure la Boca de la Mina apunt d’ensorrar-se i feta una pena i de cop i volta, se’ns apareix tot pintat, enguixat, podat i amb bancs de fusta i tot! Quin luxe senyores i senyors! (continua)
És evident que m’alegro de la restauració, encara en marxa, de la Boca, i també m’alegro que la Font del Lleó (que durant un temps va se la Font del Cotxe robat i abandonat al davant), estigui en plena forma. Però no cal ser un Einstein per a veure la relació evident que hi ha entre les nostres protestes, articles, caminades i pancartes queixant-nos de l’ARE i el maquillatge “correcuitatori” de l’Ajuntament.
Poquets mesos desprès d’esvalotar el galliner tenim: tres bancs nous, una capa de guix i pintura, i un marge refet, que criden al vent que l’Ajuntament es preocupa de la Boca de la Mina ara que molts veïns i ganxetes els ha pujat la mosca al nas amb aquest tema. És igual si no s’hi havia fet cap reforma en desenes d’anys o si la Boca quedarà engolida per milers i milers de vivendes innecessàries. Ara està més maca que mai, i hi ha bancs per poder-hi fer un pic-nic!
Sabia que es maquillen els morts per a que ens semblin adormits, el que no sabia es que s’havia de maquillar un condemnat a mort abans de pelar-l’ho.
Article d’opinió de Joan Guiu i Forès
Fotografia de Jordi Brunet
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Primer de tot felicitar al Guiu per estrenar-se com a periodista d’opinió. A tall de petita crítica mira de corretgir algunes comes i pelar-l’ho del final. Tot i això t’animo a continuar amb la feina feta!
com s’en diu….. egocentrisme??
“veïns i ganxetes”
Els homes no poden ser ganxets? o les dones no poden ser veïnes?. Són dubtes que em tormenten…
Els veïns em referia als veïns de la Boca de la Mina, i amb lo de ganxetes, em referia al conjunt de la ciutat. L’ús del gènere femení, és un toc d’alerta al llenguatge sexista que tots inconcientment usem: reusencs, catalans, seguidors, etc, mai s’usen només en femení (reusenques, catalanes, seguidores), però si únicament en masculí. Només era això, es evident que no em vaig explicar prou bé. Joan