Escanyar la gallina dels ous d’or, munyir la vaca, esprémer la mamella, xuclar la sang i tantes metàfores i paral·lelismes com vulgueu. Tot plegat continua com sempre en la casposa relació entre Espanya i el Principat (millor no parlem de la resta dels Països Catalans sinó volem agafar una embòlia de bon matí), amb l’enèssima pidolada dels Convergents a Madrid, amb unes quantes molles a la barba com feia l’Hidalgo del Lazarillo de Tormes, i les butxaques i la nevera ben buides.
De fet la Gallina dels ous d’or, ara ja els fa de llauna abonyegada, gràcies a l’entrega suicida del sistema al Capitalisme “cafre” i caníval.
L’Aeroport de Reus, el de Girona, carreteres diverses, beques, qualsevol element o servei es regatejable amb els espanyols. Vivim en un etern mercat àrab on hem de regatejar fins a l’últim ral quina part ens podem quedar del que produïm. I com sempre, la cosa no falla: esberlada general de la pinyata catalana i tothom a recollir caramels, trompetes de joguet, uns quants milions d’euros i potser algunes dents de Dràcula (els hi anirien bé de fet). (continua)
Res, doncs, que la cosa ja cansa, que no ens cal anar més a Madrid
disfressats d’Oliver Twist a veure si ens cau “algo” del que els vam
donar ahir, abans d’ahir i els darrers tres segles. N’estem fartes
d’aquesta història, fem quelcom al respecte i plantem-nos com proposa
per exemple l’Òmnium Cultural, deixem de pagar i de rendir comptes a
l’Estat, total és el que va fer Borrell II amb els francs l’any 987 i
cap a casa hi falta gent.
Article d’opinió de
Joan Guiu Forès
Militant del Casal Despertaferro! i de la CUP de Reus
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!