Casal Despertaferro!
Lluitant des de 1991 per les llibertats nacionals i socials del nostre país des d'una òptica de ciutat.
Val a dir que CiU a corre-cuita també s’ha posicionat contra aquest Are i el Sr. París d’ICV ha dit “que no s’han de fer obres faraòniques en temps de crisi”, una crítica a l’Are sense esmentar-lo. Val a dir que dins d’ERC també hi ha força veus que desautoritzen l’actuació del regidor d’Urbanisme Jordi Bergadà (ERC).
No devem estar tan equivocats quan no som pas els únics que estem en contra aquest despropòsit.
Seguiu per a llegir l’article del Sr. Baiges
Durant molts anys i fins fa ben poc, just al començament del
Passatge Velòdrom, a tocar del Passeig Prim, s’hi podia llegir la
pintada ‘Salvem la Pastoreta’. La frase feia referència a la polèmica
que va generar, als anys setantes, el projecte de remodelació d’aquesta
plaça dedicada a Isabel Besora.
Una gran plataforma
ciutadana es va enlairar en contra d’aquesta actuació urbanística que
va comportar un canvi radical de la fesomia de la plaça i que, de
retruc, també va servir per regalar la primera imatge de Rebull al
Vaticà. La reforma, però, tampoc va reeixir gaire. Del projecte
executat ja no en queda res i amb els anys la plaça s’ha acabat
convertint en una de les rotondes més grans i florides de la ciutat.
Curiosament aquests dies a l’avinguda del Comerç i en un espectacular
graffiti de nova creació s’hi pot llegar la frase ‘Salvem el Passeig de
la Boca de la Mina’. Curiosa coincidència. Entre una pintada i l’altra
hi ha 30 anys de diferència, però el sentiment que va motivar als seus
autors és ben bé el mateix: la sensibilitat ciutadana per aconseguir
que allò que forma part del nostre paisatge urbà no acabi sucumbint per
obra i gràcia d’un suposat avançat progrés urbanístic. Jo no sóc tècnic
en la matèria, ni especialista en remodelacions de passejos.
Però,
això sí, sóc un reusenc que viu i estima la seva ciutat. I que valora
molt especialment alguns indrets que, malgrat l’evolució i el
creixement obligat del nostre Reus, encara guarden el seu sabor
autèntic. No hi ha dubte que el passeig de la Boca de la Mina n’és un
bon exemple. Hi passejo sovint ja que tinc la sort de viure al costat
mateix i a més el meu fill gran estudia a l’escola Mowgli. I com jo
també hi ha moltíssima gent que aprofita el romàntic traçat del passeig
per esbargir-se en un entorn que encara es manté verge davant del que
sembla una imparable onada de pavimentació que acompanya el
desenvolupament urbanístic de la ciutat.
Crec que
és una autèntica sort que el passeig encara conservi aquest sabor
d’abans i que siguin molts els que aprofitin per enfilar-se fins a la
Boca de la Mina trepitjant la seva pell terrosa. Per això, i des de la
meva humil condició de ciutadà, voldria demanar als responsables
municipals que no cal que es trenquin la closca a l’hora de refer el
passeig.
Entenc la seva bona voluntat de millorar la
ciutat i, més concretament, el passeig en qüestió, però si s’ha de fer
alguna cosa que facin el justet sense canviar-li ni la fesomia ni
l’esperit. Que ja està bé com està. D’experiments, els mínims. Jo vaig
viure durant 30 anys al passeig Prim i no voldria tornar a passar pel
mateix. Em sembla que ens hem entès, no?
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Aquestes veus reusenques, són tant reconfortantment diferents a les versions oficials de l’Ajuntament, que ens dónen ales per treballar més i millor. Salvem la Boca de la Mina, el Barri del Carme, el Barranc de Martí, la Sedera i el que calgui.