Adéu, Sant Jordi, fins l’any que ve, que , si em doneu salut i vida, jo us promet que tornaré.
Cançoneta popular
avui TV3, al programa “Els matins”, ens ha ofert la benedicció [!] de les roses [!!!] per part de l’arquebisbe de Barcelona.
Per a mi, que soc un dels que paguem la televisió pública, se la podrien haver estalviar aquesta mostra de pur teatre carrincló. Però bé, pot ser era part del “cupo” propagandistic (gratuit, clar!) que la “nostra” [sic] església [resic] té a la ràdio i televisions públiques.
M’ha agradat aquest Sant Jordi: més llibres (i menys unanimitat, que és un aspecte molt bo) i menys roses.
Em sap greu, però és un fet que darrera les roses hi ha treball infantil, camps que no es cultiven per menjar, explotació… i a més a més, una flor tallada és un atemptat ecològic. Ja fa uns anys que a casa el dia de Sant Jordi comprem un roser o qualsevol altra planta, perquè la tradició és bonica.
Per a mi, que soc un dels que paguem la televisió pública, se la podrien haver estalviar aquesta mostra de pur teatre carrincló. Però bé, pot ser era part del “cupo” propagandistic (gratuit, clar!) que la “nostra” [sic] església [resic] té a la ràdio i televisions públiques.
Atentament