Veig a la pantalla de la televisió la roda de premsa del Govern. Cinc personatges a la recerca d’autor. Pirandellià.
Cinc consellers intenten explicar l’acció de govern de la legislatura, orfes de President.
Presència rima amb absència. L’absència del President Maragall subratlla la irreparable ofensa i el fracàs.
Darrere d’uns faristols entonen els consellers el "qué guapos som" sense convicció, sabedors que ultrapassen la línia que separa el decòrum del ridícul .
El germà del President segueix amb posat seriós la representació teatral : els consellers són mals actors, les conselleres males actrius. La psalmòdia sona buida. El quintet desafina.
He vist la roda de premsa del Govern. Inversemblant, pretensiosa, kitsch . He sentit vergonya.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
De vacances (tingtingtong kankankurukuru)
he passat pàgina, no m’interessa el que puguin dir perquè, tots plegats fan el ridícul. El dia que "tots" i dic "tots" van claudicar dels acords del 30 de setembre, vaig passar pàgina van de deixar d’interessar-me qualsevol discurs que em fessin els "escollits" pel poble…