Aragonès el candidat a la Presidència de la Generalitat, únic possible pel pes dels vots obtinguts per ERC, ha de forjar aliances per a l’èxit de la seva investidura. Dues són les lligances polítiques que els diferents partits, tertulians, analistes, articulistes i assimilats han presentat com a probables, segons interessos i desitjos:
a. La “independentista”, formada per ERC, Junts i CUP.
b. La “monclovita” (propugnada, estimulada i beneïda pel Govern espanyol i popularitzada per n’Albiach com “tripartit d’esquerres”), amb ERC, PSC-PSOE i ECP.
Hi ha una tercera aliança que només ERC cobeja, la “via àmplia”, formada per ERC, Junts, CUP i ECP (amb l’esperança no expressa que la CUP se’n desvinculés).
Però, sumant i restant vots, hi ha una altra combinació possible que ha de comptar amb un repartiment de cromos satisfactori capaç de cultivar abstencions. Sumem i restem, curs de matemàtica de primària: ERC 33 vots afirmatius, PSC-PSOE s’absté, EPC s’absté, Cs,PP,Vox 20 vots negatius, CUP 9 vots negatius o abstemis, JUNTS davant del dilema, 32 vots o afirmatius o d’abstenció sabent que si fossin negatius abocaria la ciutadania a patir noves eleccions. I vet aquí com ERC aconsegueix un govern monocolor, el gran somni, i com la Moncloa guanya la partida amb el Tripartit Invisible.
I acabem com n’Amades ens ensenyà: “I vet aquí un gat i vet aquí un gos i aquest cóc ja s’ha fos. I tot això és tan veritat com si no hagués passat”. Que així sia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!