Jo no hauria xiulat l’himne però en el meu cas no té mèrit perquè no en sé de xiular, malgrat les lliçons que els nanos del carrer quan era petita em donaren, però hauria volgut mostrar el meu enuig no contra els espanyols sinó contra una Espanya que nega als catalans el dret a decidir, que els ofega econòmicament, que vol fer petita la llengua catalana, que nega que Catalunya és una nació, que vol substituir els símbols nacionals catalans pels espanyols. Són moltes les raons que tenia el públic assistent al Palau Sant Jordi per a xiular l’himne que simbolitza l’Espanya oficial; l’escridassada fou una protesta i un missatge diàfan al món sencer.
Determinats articles i opinions que aconsellen no trepitjar ulls de poll i ésser pseudoeducats són la descripció de la nostra inseguretat i la demostració que a Catalunya encara perviu la síndrome del colonitzat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Carme-Laura, totalment d’acord. A més al meu poble diuen que qui paga mana. El públic ha pagat l’entrada i part del show amb els seus impostos. No té dret a expressar el seu enuig amb la manca de democràcia de l’Estat Espanyol? A més, robar és molt més greu que xiular. De tot l’episodi, el millor és que aquests de la Moncloa i la Zarzuela no vindran més a presidir actes a Catalunya.
De totes maneres la xiulada la tenen guanyada a pols i de sobres