Als anys 50 el cantant cubà Antonio Machín popularitzà uns boleros romàntics de lletra encomanadissa, entre ells “Dos gardenias para tí”, “La vestidita de blanco” i l’arxifamosa “Angelitos negros”, aquesta amb un explícit missatge antiracista recriminatori quan deia ” pintor que pintas con amor, por qué desprecias mi color…”.
La història de l’art és de manera aclaparadora blancocèntrica no només en el motiu de les obres sinó en la tria dels autors que s’hi exposen. La imatge de l’africà negre a la història de l’art és un motiu exòtic, l’existència d’artistes negres un silenci discriminador.
On són les obres dels artistes negres?, els museus i pinacoteques ens expliquen que no hi ha ni pintors ni escultors negres; fins i tot l’art de l’africà negre ha estat encapsulat en una estranya categoria anomenada “art ètnic”, com si l’art “blanc” no ho fos d’ètnic.
On és l’artista negre?… al nostre imaginari cultural no.