Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

13 de setembre de 2013
Píndoles
3 comentaris

No hi érem tots comptats

 
El Govern de l’estat espanyol, mitjans de comunicació espanyols, partits polítics contraris a la independència i al dret a decidir, davant de la magnitud de la manifestació d ela Via Catalana , intenten identificar aquells manifestants amb la totalitat dels catalans partidaris de  la independència i en contrasten el seu nombre amb el de tots els que no es manifestaren, que computen com catalans que rebutgen la independència, encapsulant-los en el vell concepte de “la majoria silenciosa” o el prou gastat de “la Catalunya real”.

Serà bo de fer avinent als propagadors de la “majoria silenciosa”  :

Que la Via fou la manifestació presencial de la voluntat d’independència de la societat catalana .
Que el 1.600.000 de persones de tota classe, ideologia i edat que formaren la via foren el cos , gest i veu de totes aquelles que hi participaren en absència.
Que molts dels més de 3.500.000 de telespectadors que seguiren la retransmissió de la Via per TV3, o per ràdio i per internet ho feren amb l’emoció als ulls, molts foren els qui, per motius personals, formaven part de la manifestació des de casa, amb el mot independència als llavis i l’estelada al cor.

Que no érem només 1.600.00 els manifestants, ells eren la nostra carena, érem i som molts més els qui formem la muntanya ferma.

Recordem que la “majoria silenciosa”, la “Catalunya real” ha estat la gent que durant anys ha mantingut viva la flama i ambició nacional i que ara crida independència. Aquesta és la majoria catalana, la Via ho ha manifestat i les urnes ho demostraran.

  1.  Si el PP va aconseguir acumular dues-centes persones a la plaça del Rei de Barcelona, és evident que 7.499.800 ciutadans i ciutanades volen la independència de Catalunya, aquesta majoria silenciosa que no es va manifestar a la plaça del Rei amb el PP
    Respon
  2. Aquestes coses com l’excusa de la majoria silenciosa ens les diuen perquè s¡aprofiten de la nostra lentitud de reacció, de la nostra encara lamentable tendència a mostrar-nos dòcils i a esquivar el debat frontal o la resposta agra i carregada d’ironia. No em canso de dir-ho: no hem de caure mai al parany de les provocacions, però qüestió ben diferent és que tampoc podem anar sempre amb el lliri a la ma. Mira que era fàcil respondre a la Soraya Sáenz de Santamaria, eh? N’hi havia prou a recordar-li que durant el matí del dia 11 de setembre, tambié es van celebrar diversos actes de caire espanyolista, convocats per C’s i el PP. Doncs be, entre els uns i els altres no van aplegar més de 600 persones. Repeteixo: total 600 persones que es van manifestar a favor de mantenir l’actual status quo de  Catalunya dins Espanya.  Què va passar amb els restants 6.999.400 catalans que no van anar als actes de C’s i el PP?  No eren també una minoria silenciosa d’aquestes que el Govern d’Espanya diu que vol defensar? Que potser eren tots independentistes? Oir que no? Oi que la Camatxo i el Rivera pujarien per les parets si diguessim que els 6.999.400 catalans que no van voler o no van poder anar als actes unionistes eren tots independentistes? Doncs això, que el Govern espanyol s’apliqui el conte i deixi de fer el ridícul i nosaltres deixem de permetre que ens tractin amb tanta fatxenderia. 
    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!