L’Institut Ramon Llull té una web dedicada a la Fira Internacional del Llibre de Frankfurt, 2007. Estupefacta i indignada llegeixo a l’apartat de Literatura de Cultura Catalana el que segueix :
"A l’últim terç del segle trobem poetes com Miquel Martí i Pol i novel·listes com Quim Monzó, en català, i notables escriptors en llengua castellana, com Juan Marsé, Manuel Vázquez Montalbán o Eduardo Medoza, que situen la seva obra a la Barcelona contemporània. (El subratllat és meu). Els últims anys, han estat èxits internacionals remarcables novel·les com "L’ombra del vent" de Carlos Ruiz Zafón o "La pell freda" d’Albert Sànchez Pinyol". (El subratllat torna a ser meu).
Sabia que és un fet irreversible la determinació del Govern socialista i del conseller Mascarell d’explicar al món que el castellà és una llengua "catalana" i que, conseqüentment, és literatura catalana la que s’escriu en castellà o en català. El que no imaginava és la manera barroera com la determinació es duu a terme.
Cal llegir amb deteniment els paràgrafs reproduïts. La persona redactora ha fet una distinció indecorosa entre novel·lista i escriptor: hi ha novel·listes en català i escriptors notables i evidentment la notabilitat va lligada a la llengua castellana. I hom sent vergonya per la matussera manipulació que fan els responsables de l’Institut de l’obra de Ruiz Zafón, "La sombra del viento" que fou originàriament escrita en castellà i la versió catalana és una traducció no feta per l’autor.
Frankfurt i el que significa ja és aquí. Dilluns proper, dia 2, s’inaugura el programa acadèmic; el dia 5 es presenta a Frankfurt el preprograma, el logo i la imatge de la cultura catalana. Res més no diu la Web. Fa mesos que el director de l’Institut, Manzano, encarregà el logo a Barceló i la conferència inaugural a l’escriptor Biel Mesquida ,Premi Nacional, de trajectòria vital i professional ben representativa de la vigència i qualitat de la literatura als Països Catalans. També fa mesos que decidí que l’escriptora Carme Riera fos la protagonista el dia 8 (d’octubre, data que la web no publica) de rebre el testimoni de mans de l’Índia – convidada d’honor d’enguany- i la benvinguda a la Cultura Catalana com a convidada d’honor de 2007.
Indicis ens diuen que Manzano havia dissenyat un programa de literatura i cultura catalanes : Mesquida i Riera li donaven l’entrada. Però això era abans de l’arribada de Ferran Mascarell, "gurú" de la nova concepció sociopolítica de la cultura catalana i autor de la supeditació de l’autoritat de l’IRLL a la de la Comissària de l’anada a la Fira, una agent literària amiga i respectable, especialitzada en la representació d’escriptors àrabs.
He de suposar que la manca d’informació, a una setmana de l’inici d’activitats Frankfurt-2007, es deu a la necessitat del conseller Mascarell d’ocupar espai als mitjans amb la roda de premsa pertinent, quan el programa fet i beneït converteixi en inútil la protesta i n’impedeixi la modificació. I no conec el programa, però sí la concepció cultural del socialisme , una prova de la qual la trobem a la web de l’Institut Ramon Llull.
El pensament superbi no em farà sentir "provinciana" sinó irremeiablement catalana indignada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
La Fira de Frankfurt serà una nova derrota molt dolorosa per als catalans i per a les catalanes. Tenim un país que moltes vegades convida a la deserció. Els socialistes promouen tot tipus d’iniciatives que promoguin la discriminació de la llengua catalana. Tot maquillat de cosmopolitisme, van fent via. el seu missatge és molt més perillós que el del PP. Em preocupa moltíssim la discriminació que sofrirà la llengua catalana a Frankfurt, ja que tenim escriptors de gran vàlua que quedaran descafeinats i emmarcats dintre de l’estructura espanyola. Tot i això, no em faig il·lusions de cara al nou govern, ja que els pactes de CiU amb Zapatero ens hauran hipotecat uns quants anys més. Davant de la impossibilitat d’un pacte dels partits nacionals, em quedaré a casa, i deixaré que els obedients acceptin les regles de joc dels espanyols.