Ella s’hi ha fixat; sent una tendra duresa: el periodisme ha descobert que hi ha oximorons arreu, en parlen, ho comenten i acompanyen la descoberta amb l’aclariment que "allò" (la troballa) és un "oximoron", sempre entre cometes.
Empeltada de l’antiga novetat avui mateix en començar a llegir "Fiasco" d’Imre Kertész (rescatat amb apressada indolència de la pila dels "llibres dorments",( cada pila té en un ordre caòtic el seu qualificatiu capriciós ), se li ha clavat als ulls un esplèndid i clàssic "moment permanent" ("té lloc un moment permanent que sembla que no existeix", bell oximoron redundant).
L’ha vist com si fos subratllat (que no ho era) o remarcat en negreta (que tampoc) i l’ha saborejat com quan fa anys ho feia en trobar el tresor als versos virgilians.
Clar que, abans que els grecs convertissin les dues paraules en figura retòrica i els comentaristes polítics definissin "socialista liberal" com un "oximoron", la canalla deia sense cap mena de pretensió : "Òndia, tu!, el gelat crema !…
Certament l’oximoron és "in"!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!