Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Un cop de vent s’endugué els núvols que no deixaven entreveure la misteriosa llum del cel de nit. Des del balcó pugué admirar la línia màgica. La Lluna creixent, Júpiter, déu de déus, i Venus, filla bellíssima.
Un dia més tard o potser dos, els núvols desafiants no li permeteren veure la Lluna petita, la Lluna en apogeu, aturada en el punt de l’òrbita invisible més allunyada de la Terra, la Lluna negra, la Lilit dels astròlegs, la Reina de la Nit dels antics sumeris.
La Lluna , la grega Selene, nascuda de titans i germana del Sol, condueix el carro de dos cavalls o de dos toros diuen els astròlegs per a recordar que la seva exaltació és a la constel·lació de Taurus, malgrat ésser negra de color, la llum del Sol que rep la fa brillant i la permet d’ il·luminar el camí a través dels boscos que fa la virginal Artemisa, la Diana llatina, la deessa caçadora. El cel de nit preserva les històries antigues mentre fascina la mirada de l’humà.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!