Homes, dones i nens han estat mercaderies, productes comercials com les espècies, la sal, les armes, han estat el botí del vencedor, han estat venuts al mercat com ho és el bestiar i com aquest o pitjor tractat. Convertits en serfs, galeots, en esclaus.
Terrible hagué d’ésser la vida a l’edat mitjana dels pobles eslaus perquè el nom que ells s’havien donat es convertís en el nom de l’esclau.
A l’Edat Mitjana els esclaus foren el producte més important i rendible per als mercaders. Les naus que solcaven el mar Mediterrani, islàmiques, cristianes i radhamites, eren curulles de perfums, espècies, armes, pells i esclaus. Per terra, els eslaus eren transportats des del Nordoest d’Europa a través del Ròdan fins a Narbona, d’aquí a terres catalanes, on els comerciants els venien a Al-Andalus, molts d’ells castrats als monestirs flamencs, d’altres a Lucena, prop de Cordova on l’any 961 hi havia 13.750 eslaus-esclaus.
Fins al segle XIX l’esclavitud no fou abolida, avui encara aquesta horrible xacra persisteix amb rostres diferents a molts llocs del món. El nom de la persona sotmesa per la força a la servitud, l’esclau, ens recorda la tragèdia soferta fa un mil·leni pel poble eslau.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A Barcelona, desgraciadament, tenim un monument dedicat a un esclavista: Antonio López López, Marqués de Comilles. Tot i que durant la República va ser enderrocat, en acabar la guerra civil va ser restaurat. Per greu que pugui semblar, el comerç d’esclaus no és l’única malvestat de l’aristòcrata; també va tenir molt a veure amb la guerra de Cuba i amb el cobrament per alliberar-se de les lleves. No comprenc com aquest monument pot seguir dempeus.
Tanbé tenim un carrer dedicat a Bonaplata; tampoc ho comprenc.
als senyorius feudals dels pobles eslaus.