Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

15 de març de 2013
3 comentaris

La paraula ominosa : “esclau”

L’esclavatge forma part indisociable de la història de la humanitat, no ens és possible imaginar que el fort no esclavitzés el dèbil des dels inicis del temps humà, convertint-lo en una propietat, un objecte al seu servei, en una mercaderia i també en aliment. La història de la humanitat és un relat de conquestes d’hàbitats, territoris, de pobles i de la servitud forçada d’aquests al conqueridor.

Homes, dones i nens han estat mercaderies, productes comercials com les espècies, la sal, les armes, han estat el botí del vencedor, han estat venuts al mercat com ho és el bestiar i com aquest o pitjor tractat. Convertits en serfs, galeots, en esclaus.

Terrible hagué d’ésser la vida a l’edat mitjana dels pobles eslaus perquè el nom que ells s’havien donat es convertís en el nom de l’esclau.  

 Els eslaus habitaren les terres del Nord d’Europa. L’any 956 fou el del seu drama, Otó I, l’emperador del Sacre Imperi Romano-germànic conquerí aquelles terres i convertí en esclaus tota la seva població. Tan gran fou el nombre d’esclaus convertits en mercaderia que el seu nom substituí el del “servus” llatí, el serf que més tard convertit en serf de la gleba perdé el seu significat que fou assumit pel d’esclau o “eslau”. 

A l’Edat Mitjana els esclaus foren el producte més important i rendible per als mercaders. Les naus que solcaven el mar Mediterrani, islàmiques, cristianes i radhamites, eren curulles de perfums, espècies, armes, pells i esclaus. Per terra, els eslaus eren transportats des del Nordoest d’Europa a través del Ròdan fins a Narbona, d’aquí a terres catalanes, on els comerciants els venien a Al-Andalus, molts d’ells castrats als monestirs flamencs, d’altres a Lucena, prop de Cordova on l’any 961 hi havia 13.750 eslaus-esclaus.

Fins al segle XIX l’esclavitud no fou abolida, avui encara aquesta horrible xacra persisteix amb rostres diferents a molts llocs del món. El nom de la persona sotmesa per la força a la servitud, l’esclau, ens recorda la tragèdia soferta fa un mil·leni pel poble eslau.    

  1. És molt interessant.
    A Barcelona, desgraciadament, tenim un monument dedicat a un esclavista: Antonio López López, Marqués de Comilles. Tot i que durant la República va ser enderrocat,  en acabar la guerra civil va ser restaurat. Per greu que pugui semblar, el comerç d’esclaus no és l’única malvestat de l’aristòcrata; també va tenir molt a veure amb la guerra de Cuba i amb el cobrament per alliberar-se de les lleves. No comprenc com aquest monument pot seguir dempeus. 
        Tanbé tenim un carrer dedicat a Bonaplata; tampoc ho comprenc. 

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!