En un acte “ad hoc” organitzat pel PSC la presidenta de la Junta d’Andalusia s’adreçà als socialistes de l’Hospitalet de Llobregat com si l’any 2014 fos un apèndix arqueològic dels anys 60´del segle passat.
Díaz anà a l’Hospitalet com sortida d’un altre temps, ignorant que Catalunya no és la novena província d’Andalusia que la dictadura propagà, que aquells homes i dones que emigraren a Catalunya són avui els avis orgullosos de la catalanitat dels seus fills i néts, que estimen el lloc on nasqueren i estimen el lloc on han nascut i crescut llurs fills. Díaz , petrificada en el passat, s’adreçà a un auditori de ciutadans catalans intentant que deixessin de ser-ho, donant-los l’escandalosa identitat d’andalusos emigrants permanents.
El PSC sembla no adonar-se de la perversitat d’actes com el protagonitzat per Díaz que confinen en un estret espai territorial una part dels catalans -“els altres” segons qualificà Paco Candel l’any 1964 i catalans sense adjectiu mig segle més tard.
El tractament inferit als catalans d’origen andalús pel socialisme català és discriminatori i insultament paternalista. Per què es pregunten els socialistes de l’Hospitalet de Llobregat no anà la presidenta de la Junta d’Andalusia a fer el seu discurs a Girona, per exemple?, per què nega al socialisme del Baix LLobregat ésser català com la resta de socialistes de Catalunya?…
La novena província andalusa no existeix i si n’hi hagués no és a Catalunya, on tots els ciutadans són per dret catalans encara que el PSC ho intenti negar.