Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

14 de setembre de 2013
0 comentaris

La metàfora de la Voyager I

La ciència no s’explica sense metàfores, tampoc no ho fa  la política. Un seguit de lectures coincidents de ciència i política conformen una bella i explícita metàfora del viatge de Catalunya a Ïtaca.

El 12 de setembre la NASA donà la notícia al món que una nau construïda per l’home, la Voyager I, ara fa un any, des del mes d’agost del 2012 que viatja pel plasma, el gas ionitzat, de l’espai interestelar. Ha deixat enrera la influència del sol i del sistema solar, ha atravessat l’heliopausa, la hipotètica frontera entre el plasma solar i l’interestelar. És ara en un nou espai. També la Via ho ha aconseguit.

El seu viatge començà l’any 1977, ara en fa 36. En aquest temps ha explorat planetes, n’ha enviat a la Terra dades valuoses i ha seguit un camí inexplorat fins ara. En el seu interior la Voyager I duu un disc daurat, un continent d’algoritmes, sons, música  que expliquen l’essència de la cultura i civilització dels humans que la construïren i enviaren al llarg viatge.

D’aquí a uns pocs anys deixarà d’enviar senyals, farà la seva via en un espai i un cel nou, lliure. Com la vella i forta Catalonia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!