Somnia sovint, ho afirma amb seguretat perquè en general se’n recorda dels somnis com si els hagués viscut desperta; alguns són recurrents, com el de la fugida. Avui ha somniat que fugia, la perseguien, al despertar ha regirat en el record per a saber-ne el perquè, només li ha vingut a la memòria la targeta blava escrita amb rotulador blanc que ha amagat darrera d’un banc de ferro colat. La fugida d’avui, inacabada, ha estat una versió nova del tema; fins ara els somnis del gènere eren localitzats a ciutat, amagada a casa dels pares potser, sentia l’amenaça de la captura i corria per carrers, coneguts en el somni desconeguts en la realitat, els deixava enrere per a refugiar-se a la perifèria urbana, on hi havia terrenys descurats, solars abandonats, herbots i murs de filferro punxegut. Un somni urbà, a la manera de “film noir”, sempre amb final incert.
Avui ha fugit pels carrers d’un poble desconegut, una novetat, era estiu, el temps xafogós, la nuesa del sol convertia en daurades les parets de totxos de les cases: corria sense descans, fent brusques giragonses per a esquivar el quelcom invisible que la perseguia pels carrers buits de persones, d’animals, d’arbres. Cases amb negres forats en comptes de finestres i portes. El poble era immers en una atmosfera espessa i pesada, polsosa. En tombar un carrer s’ha girat, ha vist plantificada metres enllà, amenaçadora, una figura. Ha mirat endavant, sense por . És el somni, s’ha dit. I ha despertat.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Corprenedorament ben descrit. Falta la segona part, que, evidentment, no s’ha d’explicar aquí. Però sí al psicòleg (seriós i bon professional!). Quina o quines situacións viscudes associes involuntàriament amb aquest somni? Quan sents el mateix que en el somni? En quin moment del passat o actual? Els somnis no tenen uns símbols esteriotipats, sinó que tenen una interpretació individual en connexió amb la vida de cada persona.