Ho anunciava tot: trencaments, somriures, plors…
Els examinands cregueren que la pregunta era un error, “catàfora”?. Coneixien l’anàfora, era la manera com acostumaven a respondre la pregunta oral per a donar-se impuls. Però, “catàfora”?…
Els més agosarats la relacionaren amb catàstrofe i amb cataclisme, sense saber que no s’allunyaven massa del significat primigeni de la paraula grega, “kataphorà”, caiguda.
Catacrac!
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Hi ha una altre paraula semblant: “cataforesis” que és una manera de pintar les coses molt ben pintades (per desplaçament de les partícules carregades dins un camp eléctric, cap al pol oposat) i que, mutandis mutandi, pot donar molt joc per fer un paral·lelisme de situacions actuals.