Quina immensa alegria ens ha donat el capdavanter mestre Sastre quan ens ha fet saber que aturava la vaga de fam, després d’una sacrifici inhumà i que sols mereix el nostre reconeixement i agraïment per tota la llavor que ell sol ha sembrat i que tants recollirem. L’adversitat s’ha recreat i molt, massa, en la nostra història col·lectiva. Però ja no volem més màrtirs, ni un més. I mestres com en Sastre és un luxe i cap ni un de nosaltres no pot renunciar a tenir-los.
Raimon ens recordava fa anys que en som molts més dels que ells volen i diuen. Ells segueixen implacables en la seva guerra bruta, en el seu esforç per tapar qualsevol forat per on poguem respirar, implacables a València, a Ciutat i a Barcelona… però comencen a reconèixer, també, que ells en són molts menys dels que es pensaven.
I… gràcies Xàtiva per la teva lliçó de grandesa!