Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
En l’entrevista publicada ahir a Vilaweb Victor Amela, guanyador del Premi de les Lletres Catalanes Ramon Llull d’enguany, fa una declaració sorprenent: “se suposa que hauria de ser motiu d’alegria que ara escrigui en català”, “d’acord amb un rigor intel·lectual i seguint una coherència ideològica m’haurien d’aplaudir”, “m’haurien d’elogiar”. L’ escriptor, tertulià, periodista Amela es mostra dolgut perquè no ha escoltat aplaudiments ni elogis per haver escrit la seva primera obra en català, la llengua del país on ha nascut i viu i la pròpia del seus avantpassats paterns, i suposo que no pot entendre que no se li hagi demostrat agraïment perquè amb la seva novel·la “treballa per les lletres catalanes”.
Victor Amela no explicita quins són els àmbits que no han aplaudit el seu magnificent i coratjós gest però en dóna pistes quan diu que hi veu “rancúnia provinent d’enveja” o un posicionament “d’arrel política” en referència a aquell tan tronat “no ets dels nostres”. I mostra la seva esbiaixada i egòlatra visió del món intel·lectual català i la seva incapacitat intel·lectual per a discernir la ideologia de la literatura, quan diu “per a seguir la coherència ideològica m’haurien d’aplaudir”, en qualsevol cas el que ha fet evident és que per a ell l’ús d’una llengua determinada forma part de la ideologia i no s’equivoca perquè la llengua comuna és lligada al seu caràcter nacional, la catalana a Catalunya, la castellana a Espanya. I quan demana aplaudiments i elogis per haver escrit en català el que fa és declarar de manera ben poc subtil que la llengua catalana és inferior a la que li conforma la seva nacionalitat espanyola.
Tota la seva vida passada a Catalunya i encara no l’ha habitada, tota la seva vida essent català i encara no ens coneix, ha viscut creient que hi ha els uns i els altres sense voler adonar-se que tots els catalans som nosaltres i ha cregut el més increïble, que els lectors catalans elogiem un autor per la seva llengua i no per la qualitat de la seva obra i que hauríem d’agrair que un escriptor català de literatura espanyola escrigui una obra en català.
El nostre agraïment, Sr. Almela, pel seu magnànim gest .La nostra commiseració pel seu patètic disgust. La nostra felicitació pel premi aconseguit.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Si vol conèixer les critiques i dubtes sobre aquest premi, vagi a http://www.nuvol.com/ i podrá comprobar el que diu el sr. Amela. El que diu el sr. Amela és de sentit comú, des del meu punt de vista.
Els fixatges d’alguna “escriptora gaciosa” i “periodista [falocràtica]” que ha fet la Corporació de TV3 i Cat.Ràdio els veig com un regal per raons poítiques. I això sí que ho veig greu, ja que s’està jugant amb diners públics.
Llàstima!
Atentament