Han mort una dona. Han emmudit la paraula-denúncia , han volgut assassinar la llibertat. És una mort que commou i revolta l’ànima. En un món poruc, conformista i democràtico-correcte l’assassinat d’Anna Politkovskaia omple unes quantes línies als diaris durant uns pocs dies per a dormir després en l’oblit.
Fa uns 1600 anys, l’any 415 a Alexandria, una dona, Hipàtia (la Hipàtia que Partal honora en els seus "mails") fou matada a cops de garrot, arrossegada fins a la basílica de la ciutat , esquarterada amb teules de fang afilades i cremades les despulles amb els seus llibres. L’assassinaren uns monjos per ordre del bisbe Ciril. Hipàtia , una dona que tenia entre 40 i 50 anys, filòsofa-matemàtica, directora del famós Museu, difonia entre els seus deixebles ensenyaments contraris a les dogmàtiques veritats cristianes. Es negà a abjurar de les seves creences, de la veritat; Ciril ordenà matar-la, silenciar aquella veu intel·ligent que propagava veritats demostrables, veu de dona independent, sàvia i valenta. El poble aclamà el bisbe assassí com a home sant . Hipàtia és la icona de les dones matemàtiques. Una icona per a les persones que creuen en les llibertats i la fidelitat a la veritat. La seva mort violenta, el vil esquarterament l’any 415 simbolitza la fi de la llibertat de pensament en el món antic.
Ahir, un dia de l’any 2006, a Rússia , algú va ordenar la mort d’una dona jove, d’encara no 50 anys, periodista, intel·ligent i valenta , que denunciava les falses veritats.
Serveixin aquestes línies per a homenatjar des de l’admiració i la ràbia Anna Politkovskaia, nova Hipàtia.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Li tallen els somnis, li tallen les ales, li tallen la llengua, li tallen les cames. La maten. Fa fred i por. Totes som Anna Politkoskaia assassinada
Teniu molta raó, com moltes dones sense nom, només cal recordar el 8 de març.
Gràcies a totes dues. No estem soles. Cordial trobada !. Carme-Laura.
El que més m’indigna d’aquesta mort és que els nostres governs la toleren. La vaig escoltar a Barcelona quan denunciava el que passava al seu país.El seu testimoni em va glaçar la sang. Se’n dueien els joves i no en sabien res. i d’aquest govern no en diem ni dictadura…