A Ferrara hi havia establerta una important colònia sefardita; els ducs d’Esse obriren de bon grat les portes de la ciutat a la fama i riquesa de Beatriz Mendes i sa germana Brianda. És a Ferrara, la tolerant i humanista, que la coratjosa comerciant portuguesa retroba la seva veritable identitat, es despulla del seu nom cristià i repren el seu propi, durant anys amagat en la clandestinitat domèstica. Beatriz Mendes de Luna és ja per sempre la jueva Gracia Nasi.
1548. Gracia Nasi té 38 anys, sense abandonar ni un segon el seu negoci s’imposa una missió: retornar als sefardites expulsats de les terres ibèriques l’orgull i sentiment de la seva identitat jueva, els dóna les eines per a aconseguir-ho, el coneixement dels textos bíblics i obres litúrgiques. Estableix a la ciutat vàries impremtes que difonen la traducció castellana de la Bíblia, “la ladina Bíblia de Ferrara”, que ella ha promogut i llegeixen sefardites i cristians. La red d’agents comercials de la Nasi a Portugal, ports mediterranis i Nord d’Europa treballa incansablement no només amb la compra, venda i transport marítim d’espècies i d’altres mercaderies sinó fent arribar ajut econòmic i procurant el trasllat dels sefardites expulsats a llocs segurs d’Itàlia i de terres otomanes.
Convertí Ferrara en el centre de producció editorial sefardita i ella es convertí als ulls del món en l’ànima del retrobament dels nous-cristians amb l’hebraisme.
Han passat tres anys. 1552. La Contra-Reforma arriba a Itàlia, l’ambient es torna hostil, irrespirable. Les germanes Gracia i Brianda se separen. Gracia marxa a Constantinoble, s’hi dirigeix a través dels Balcans amb una escorta de quaranta homes a cavall, dóna a la ciutat gran part de la seva fortuna. Hi és rebuda entusiàsticament, ella amb Anna, la seva filla, viuen al barri europeu de Galata. Gracia Nasi és la líder, “la Senyora” del món sefardita, rescata jueus captius pagant per la seva llibertat grans sumes de diners, ajuda els fugitius … funda una escola talmúdica i rabínica, coneguda com l’Acadèmia de la Geveret (“la Senyora” en hebreu) i una sinagoga que li fou dedicada.
No era suficient a Gracia Nasi el que havia fet i feia pel seu poble, tenia un somni, fundar un establiment sefardita, corporitzar la Terra promesa que fos el final del dur exili i persecució. Tingué per a la seva empresa un còmplice excepcional, Joseph Nasi , el seu nebot i gendre. Els seus ulls es fixaren en un lloc de la Terra Santa, Tiberiades.
(2 …)