En Glenn Ford ha mort!. Ella, com moltes altres persones, el recorda com aquell home que bufetejà (només un cop) Gilda. "Gilda" és el nom que omplí els anys de la meitat dels 40, anys de gris i reprimida postguerra; la imatge d’una dona pertorbadora, de cabells llargs i color roig , agressiva , amb un cenyit vestit negre i sabates de tacó alt lligades al turmell … Mentre es treia lentament un dels llargs guants cantava , com saborejant-la, la cançó "Amado mio…"
L’Església l’anatemitzà i la censura la convertí en objecte del desig de tots els homes i d’enveja i culpable admiració de les dones. Les sabates amb corretja al turmell es convertiren en un fetitxe. "És una Gilda", deien mirant de reüll aquella dona provocativa que caminava amb el turmell abraçat pel lligam de l’altiva sandàlia.
"Gilda", el personatge que devorà Rita Hayworth, fou el mite eròtic de la postguerra més dura, la contraportada de la repressió político-moral, l’evasió a través de la pel·lícula en blanc i negre d’una gris quotidianitat. Glenn Ford és recordat com l’home que donà una bufetada a Gilda, la inaccessible. Uns l’admiraren, d’altres no el varen perdonar mai. Ha mort l’any en què es compleixen 60 anys de la bufetada més famosa del cinema.
(Hauria d’haver parlat de Naguib Mahfuz, un dels més grans escriptors de les lletres àrabs . Però ella en aquell temps no en sabia res ).
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
…..però darrere de tota la tensió fílmica, per damunt de tot……..i al final, sura allò que té més poder al món: l’Amor.