Sí noia; a mi, quan em diuen que Catalunya potser no estaria dins d’Europa -la qual cosa, a més a més, és falsa- sempre responc que fet i fet tampoc fa cap il·lusió. Ser un de més en la comunitat de mercaders immisericordes, escolanets agenolltas de Wall Street, tampoc és ben bé plat del meu gust.
És una bona pena, aixó sí: podent triar la tradició d’Erasme, de Leibniz i de tants d’altres que somniaren una Europa humanista… anar a triar la dels feixismes!
Encara bo que a casa nostra s’hi està molt bé i que els compatriotes van per d’altres rutes!