Coc Ràpid

El bloc de Carme-Laura Gil

21 de setembre de 2013
1 comentari

En Pol plora quan dorm

Mama, jo no vull que et moris, no et moriràs mai, oi, mama?. No ho sé, mama, quan dormo penso i ploro, per això et crido. Em vas dir que el iaio era al cel,que em veia, però no ha tornat mai més, jo no l’he vist. Quan camino pel carrer miro el cel molta estona i mai no l’he vist. Si hi ha molts núvols no puc veure el que hi ha al darrera, però quan el cel és blau , m’hi fixo molt i no l’he vist mai. I jo veig molt bé, mama, per la nit fins i tot veig les estrelles més petites, els puntets brillants. No vull que et moris mai mama perquè els que es moren no tornen. El iaio no ha tornat.

  1. Com és que la majoria dels adults perden elsentit crític i de realitat que tenim tots quan som infants? serà la (des)educació que els hi donen a l’escola i la familia els mateixos adults que els volen obrir la ment a la “veritat” del món?

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!