Coc Ràpid
El bloc de Carme-Laura Gil
Quan s’escolta el discurs demagògic, el judici no contrastat, la condemna de l’adversari sense raonaments, quan l’insult s’empra com una eina legítima , la política perd la seva essència, la de la coexistència social. El discurs demagògic és l’ús autoritari de la paraula que considera ignorant el públic a qui s’adreça, és la malaltia populista que erosiona la democràcia i que cerca l’aplaudiment dels budellls i no la confrontació del raonament.
Colau i Iglesias feren un miting al districte de Nou Barris barceloní, fou una demostració de la demagògia dura del telepredicador : “casta”, “màfia”, “gentussa”, “lladres”… foren algunes de les etiquetes que els demagogs empraren per a classificar l’adversari; fins i tot amb una grollera arquitectura discursiva na Colau enfrontà part de la societat barcelonina i n’Iglesias s’autoetiquetà com un noi “del puente de Vallecas” obviant els seus estudis a l’estranger o la beca concedida per un important banc espanyol … Un espectacle recordatori del temps vell .
Els discursos escoltats han demostrat que el jacobinisme no és mort, que és representat per una “elit-casta” de joves polítics que s’autoproclamen els únics intèrprets legítims i purs de la voluntat popular i que aquells que s’els oposen són els enemics que cal destruir. Decebedor.
Deixa un comentari
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Els telepredicadors són predicadors que utilitzen la televisió o la ràdio com a medi per a fer arribar la seva predica al receptor. Titllar a tots els telepredicadors de demagogs és com titllar a tos els polítics d’autoritaris i minimitzadors de la intel·ligència del proïsme, cosa que no és certa (malgrat que a alguns els hi agradaria que així fos la realitat).
Si vol, li puc informar d’algunes televisions i ràdios (via internet o TDT) on surten això que molts anomenen despectivament “telepredicadors”, i que a parer meu són portadors de missatges molt positius.
Atentament