Ella no entén ni un borrall de futbol i malgrat el risc de la incoherència el Barça forma part del seu imaginari nacional. Sabia que el F.C.Barcelona era considerat més que un club però no fou fins als anys daurats dels entrenadors Guardiola i Vilanova que ella l’introduí al seu imaginari potser perquè el català es mostrà sense complexos com la llengua identificadora del club o perquè l’hora dels triomfs era celebrada com l’hora del triomf de la senyera.
Ella tem que el Barça d’avui sigui diferent, que la seva imatge esportiva s’assembli perillosament a la dels seus rivals i que aquell intangible nacional pugui esvair-se devorat pels esperats triomfs. Voldria que això no succeís, voldria que el Barça assumís amb coratge desinhibit el seu enorme valor integrador com a part de l’imaginari col·lectiu i la seva necessària contribució al procés que la majoria de la societat catalana viu i protagonitza. Voldria que les seves victòries fossin victòries estelades. Voldria que arreu on sigui exemplifiqués la força irreductible de la societat catalana, identificat amb el nou imaginari català.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
A part de trobar-la barroera i “cutre”, la identificació dels “valors de Catalunya” amb el futbol o amb determinat equip em sembla perillosíssima. Ja no entrem a discutir el problema de significar el tot per una part -i quina part tan galdosa, des d’un punt de vista cultural!- sinó a entendre d’una vegada on porten els cultes acrítics; no n’hi ha prou, amb un d’aquests cultes que ha demostrat ben clarament que era adreçat a un ídol amb peus de fang? Que potser no estem assabentats de les més que irregularitats econòmiques dels clubs de futbol?
Per mi, cap problema; ni per un moment, he pensat mai que Catalunya fos identificable ni -encara menys- patrimoni de certes persones ni de certes entitats; però hi ha una part de la ciutadania a qui tot plegat pot fer mal: es deure de les persones cultes, per tant, estalviar-ho.
Respecto totalment el teu punt de vista, a l’ hora que estic en total desacord.
Potser creus que avui en dia som coneguts afora pel “Palau de la Musica”, el Liceu, els Monzo, etc?
I tambe has de pensar que perque hi hagi gent culta, tambe n’ hi hem de haver de “incults” (es allo de que perque es vegin els alts i “guapos”, tambe n’ hi ha de haver dels que som baixets i lletjos (es obvi que si no no destacarien els primers)).
I, segurament, si haguessim de fiar la V als intel.ligents de Liceus i similars, ho tindriem magre (nomes que valoris aforaments amb el camp nou, no hi ha color).
Dit aixo, encara que no ens hi trobarem (per probabilitats), segur que hi serem, perque necessitem que hi siguem TOTS, llegim llibres, escoltem musica, anem a museus, o gaudim de un partit.
Que tinguem sort. La necessitem i la mereixem.