L’artista anònim que transcrigué en obra pictòrica la història del setge del castell de Salses seguí la moda del segle, quan les batalles eren motiu abundant de cròniques i gravats. L’autor del mural del molí dels Frares detallà minuciosament els fets rellevants del setge, la vestimenta, armament i estendards de les diferents tropes, els cabells llargs dels soldats francesos i els cabells curts dels de la Unió d’Armes, els tambors, els elements del paisatge, singulars escenes entre combatents i acotacions en forma de llegendes explicatives però en canvi dibuixà la fortalesa de Salses de manera fantasiosa sense cap mena de semblança, malgrat ésser coneguda a Europa com l’obra mestra de l’arquitectura militar defensiva.
El pintor coneixia bé les tècniques de la pintura mural amb tintes i l’ús del guaix per a aconseguir la sensació de volum; escrigué les llegendes en un castellà defectuós i una lletra cursiva com si en un llibre ho fes. Els estudiosos apunten que l’autor anònim reproduí un gravat avui perdut o seguí la vibrant narració dels fets que el català Miquel Parets inclogué en el seu Dietari. En qualsevol cas l’existència del mural al molí dels Frares de València és quelcom extraordinari.
Extraordinari és que un dibuix del “Asitio del castillo de Salça”(sic) hagués estat realitzat pocs mesos després del desenllaç del setge, al mateix any 1640, per a decorar una de les parets de la vivenda d’un moliner de l’Horta. Res no sabem sobre qui habitava en aquells anys el molí, potser un frare de l’orde predicador dels dominics, senyora de la propietat, o potser un arrendatari, que necessità de l’aprovació o decisió de l’orde per a fer tal decoració mural, quan també foren afegides a la vivenda unes columnes adossades classicistes i pintades unes grisalles.
L’autor del mural no signà la seva obra però no renuncià del tot a l’anonimat, per alguna raó imposat. A la part superior del dibuix, sobre un pujol hi veiem un molí de torre amb quatre aspes, dempeus sobre la teulada de l’edifici un home observa la batalla, el cap cobert amb un xamberg, a la mà esquerra duu una paleta i a la dreta un pinzell amb el qual pinta sobre la paret de la torre el que hi succeeix, la batalla decisiva. És el pintor, l’artista del molí i l’autoretrat la seva signatura.
(N. No he pogut ni sabut reproduir “l’autoretrat”, en tot cas si la curiositat obliga és fàcil retrobar-lo a la xarxa.)
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!