Antonio Buero Vallejo enlluernà consciències amb “Historia de una escalera” i “En la ardiente oscuridad” i amb ell el tatre de Jacinto Benavente que havia regnat a l’escenari durant dècades caigué en l’oblit per sempre.
Alejandro Casona convertí el seu nom en mític associat a “La dama del alba”.
Alfonso Sastre amb “Escuadra hacia la muerte” colpejà el públic burgès i atemorit amb la seva radical i incòmoda crítica a la dictadura.
El teatre fou durant uns anys un espai actiu de combat i resistència política.
Aquells autors no mereixen el silenci dels morts.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Tens raó que les obres que anomenes són molt punyents.