Coc Ràpid

Més enllà de Neptú, en un camp d’estrelles, en la tercera zona de l’espai del nostre sistema solar, entre les restes de la nebulosa d’on aquest es formà, hi ha un petit planeta i els seus satèl·lits, tenen per nom Plutó i el més gran dels satèl·lit Caront. Els noms del déu dels morts i del barquer que transporta aquests a una zona llunyana i gèlida.

Fa 85 anys un jove americà amb un telescopi i una càmera poc sofisticats descobrí en la zona de l’espai més llunyana del sistema solar un insignificant  planeta que durant mig segle havia buscat sense èxit el milionari astrònom nord americà Percival Lowell. El jove explorador de l’espai era Clyde Thombaugh i l’astre descobert era el més petit planeta fins ara conegut, un planeta nan que anomenaren “Pluto” . Fou tan gran i popular el descobriment que aquell mateix any, el 1930, Disney donà el nom de Pluto a la mascota de Mickey Mouse.

Des de l’any 2006 les cendres de Thombaugh en una càpsula d’alumini han viatjat amb “Nous Horitzons” fins arribar a Plutó. La sonda ens envia sorprenents i meravelloses imatges del petit Plutó que perdé la condició de planeta el 24 d’agost d’ara fa 9 anys. No era prou clara i neta la seva òrbita digueren els astrònoms, no sabien de la seva bellesa gelada ni de la de Caront i les petites llunetes que l’acompanyen. Plutó no només és bell, és un planeta nan excèntric físicament i en sentit figurat, amb Caront forma una mena de doble planeta i amb ell balla una dansa lligada i sincrònica a l’entorn del centre d’una línia invisible. Una meravella inimaginable.

Avui fa 46 anys, el 20 de juliol de 1969, l’home arribà  a la Lluna. El desig i ambició ancestral es convertí en realitat. I la LLuna esplendent segueix essent el lloc dels nostres somnis.

Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!