La força de ser el que s’és! Il.lusió i combat, força i confiança.
El temps clos no és d’or per haver estat temps de triomfs sinó per haver estat el de la catalanitat oberta, desacomplexada i natural del club de futbol.
Amb la mort d’en Vilanova, la despedida d’en Guardiola i l’allunyament imposat dels col·laboradors imprescindibles en Roura i Altimira el Barça ha perdut la força que el feia imbatible, que el mostrava com el millor encara que no guanyés la cursa, ha perdut la seva diferència intangible que feia de l’entrenador, els futbolistes i els afeccionats un equip únic i que era reconeguda arreu. No sabem si mai no retornarà aquell Barça que feia sentir l’aroma de la Catalunya independent.
La mort que tant ens dol d’en Tito Vilanova ha d’ésser la llavor d’una nova època d’or, l’herència preuada.
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!